Amb el canvi d’any a la cantonada, és moment de balanç d’aquest ‘annus horribilis’. ¿Què ha destacat d’aquest espantós 2020? Començant pel principi, al gener/febrer, i quan la pandèmia rugia a Àsia i Itàlia, les nostres preocupacions se centraven en si estàvem, o no, entrant en una nova crisi econòmica; en quines eren les expectatives del Govern Sánchez, i, finalment, en els potencials efectes del Brexit. Però, a partir de març, les nostres inquietuds van virar radicalment: la Covid va desplaçar el nostre interès cap al sistema de salut i la solidaritat europea. Sobre aquesta última, després dels acords de la Comissió Europea de l’abril (que han permès finançar els ertos, per exemple), va arribar el Pla de Recuperació que ha de canalitzar cap a Espanya uns 150.000 milions d’euros. Tot i que el més rellevant de l’ajuda europea va quedar ocult: la suma més substantiva no procedia de Brussel·les, sinó de la compra de deute públic per part del BCE (per 1,6 bilions d’euros fins a finals del 2021), que es va posar ja en marxa a finals de març i que ha tingut continuïtat fins a la seva ampliació, fa uns dies, en 500.000 milions més.