Pressupost expansiu i acord entre el govern de coalició i el principal partit de l’oposició. El pacte entre Comuns, el PSC i ERC és una bona notícia. Ho és per a Barcelona, perquè tindrà uns comptes de marcat caràcter social, però també ho és per al clima polític català. L’acord –també avalat pel partit de Manuel Valls– ens recorda que la política serveix per a alguna cosa més que per crear blocs. Anteposar el bé comú i ser capaços de treballar junts en aquells punts de coincidència és la primera lliçó de la bona política. Que durant els últims anys hàgim fet ostentació del contrari, només delata fins a quin punt adulterem els valors. Creure que la fortalesa estava en la rancúnia, abocar les energies a repartir carnets de puresa no només ha portat Catalunya a situacions doloroses, sinó que ha passat una factura massa alta al conjunt de la societat.

Veure enemics als rostres dels veïns només omple l’aire d’espines. Impossible respirar. Impossible crear projectes comuns que il·lusionin. No es tracta de trencar blocs, sinó més aviat de construir una cosa que valgui la pena amb totes les peces.