S’han emportat el teu fill. Sí, se l’han emportat. Van entrar a la nit, el van despertar a punta de pistola i se l’han emportat. A ell i a 300 més. Els mateixos que van segrestar les nenes. 250. Sis anys després, més de 100 continuen capturades. Convertides en esclaves. Perdudes per sempre. Ara és el teu nen. I només pots cridar d’impotència, plorar fins a quedar-te sec per sempre i resar. Resar al mateix déu a qui aquests homes dediquen el seu crim. Resar, ¿et queda res més?
Sí, anar-te’n. Fugir. Tu. O el teu fill gran. O la teva germana petita. Fugir i no tornar. Reunir un valor infinit, deixar que la desesperació et guiï i enfrontar-te a la mort a cada recolzada d’aquesta fugida turmentada. Tens una oportunitat, una de sola d’aconseguir-ho. Enhorabona. Ja estàs aquí. Pots ocupar un lloc a la teva nau industrial preferida. ¡Res d’espelmes! Aquí tens un carro per a la ferralla. Ànims. Sobretot, recorda, que no et vegi. Ets invisible. I sigues bo. Res de traficar. El que has de fer és deixar-te explotar, i callar. Ni se t’ocorri resar. Que no et senti resar. Encara seràs un terrorista. Un perill, això és el que ets. Al teu país t’enviaria ja mateix. A robar, als teus.