Recital Raimon

Raimon acaba de complir 80 anys. És una cosa a comentar perquèel cantant de Xàtiva forma part del nostre paisatge des de fa molt temps.Raimon ha sigut un poeta, un músic i un cantant d’èxit i influència des que el 1963 va irrompre amb ‘Al vent’. I ho ha sigutfins als seus concerts de retirada del mes de maig del 2017al –no va ser casual– Palau de la Música. A través de cançons i recitals (abans prohibicions)ha sigut una figura de referència.Amb cançons de protesta contra el franquisme, com el famós ‘Diguem no’, que va ser gairebé un himne polític,fins a la seva afirmació personal de ‘Jo vinc d’un silenci (antic i molt llarg)’ o ‘Veles e vents’, recuperant Ausiàs March, o ‘Com un puny’,cançó d’amor cap a Annalisa Corti, la seva dona i còmplice. Camus, Gramsci i Fuster Ha sigut un gran cantant que s’ha alimentat de pensadors contemporanis.Antoni Batista, el seu biògraf, me n’assenyala tres: Albert Camus i l’existencialisme, el marxisme d’Antonio Gramsci i el valencianista Joan Fuster. Després d’haver-lo seguit, primer amb sorpresa amb ‘Al vent’, i després amb certa addicció, crec que la fidelitat a si mateix i l’honestedat intel·lectual han sigut les constants de la seva personalitat. La seva primera fidelitat ha sigut a la llengua catalana.Raimon és un home obert a les idees, però sempre –inclòs el seu pas pel Festival de la Cançó Mediterrània amb ‘Se’n va anar’– ha cantat en català.Aquí, al País Basc i a Madrid i en els seus concerts per Europa, Sud-amèrica,els Estats Units, el Japó... Raimon ha tingut èxit a tot el món i l’espanyol podria haver-li donat més nom, però ha cantat sempre en català. No per entossudiment–mai ha dit res contra Serrat– sinó perquè és el que li surt. ¿Per què canviar de llengua si se sent bé expressant-se en aquesta llengua i treballant-la? No és dogma, és identitat. D’esquerres i lliure La seva segona fidelitat és a una visió del món orientada a l’esquerra, peròlliure i personal, sense catecismes.En temps de dogmes, quan després fundadors del PSC es deien marxistes-leninistes, Raimon no parlava de lluita de classes sinó de les «classes subalternes» del seu país «que treballen als petits tallers, a casa o al camp».Pròxim un temps, com molts de la seva generació, al PSUC i al socialisme valencià, no va voler formar part el 1977 de cap llista electoral (catalana o valenciana) que podria haver-lo limitat.A Raimon li agrada l’esquerra, però prioritza la seva espontaneïtat. I quan l’independentisme ha sigut dominant entre molts que l’aplaudien amb fervor, Raimon ha mantingut els seus criteris i –sense atacar ningú– no ha callat davant la moda, la gran temptació dels que viuen de l’aplaudiment. Així, fa uns dies no va dubtar a dir-li a Antoni Bassas a l’‘Ara’: «Esperava una mica mes de sensatesa, que el desig no s’imposés a la raó, perquè hi va haver un moment en què tot semblava possible. Jo no ho he vist així... I ara desitjaria que governessin, no que intentin altres cosesque ves a saber quan sortiran. La creació d’un Estat català en les actuals circumstàncies no crec que sigui el mes important per a la gent. És la meva opinió... puc estar equivocat». La fidelitat a la seva independència per sobre de la moda o l’aplaudiment fàcil.A ‘Al vent’ ja bategava l’inconformisme. No és només ‘Com un puny’.Gairebé la meitat de les cançons de Raimon són d’amori estan pensades per a Annalisa Corti, la seva dona des de fa 54 anys. Raimon no ho imposaria a ningú, peròla seva tercera fidelitat és a una llarga vida de parella. Raimon ha complert 80 anys.Ja no canta, almenys en públic.El seu recital segueix.

Recital Raimon

El cantant de Xàtiva destaca per la fidelitat a la seva llengua i la seva independència personal

El més llegit