¿Llum al final del túnel?

S’acosten les festes deNadal i domina el debat sobre quants serem, a quina hora tornarem o fins a quin punt les festes seran les de sempre. En cert sentit, volem entretenir-nos amb els menjars, el tió, el Cap d’Any o els Reis Mags, i no pensar sobre el que passarà a continuació. Llastimosament, una cosa són els nostres desitjos individuals i una altra, molt diferent, l’esdevenir col·lectiu. I tot apunta que, després de les pròximes festes,dominaran els avenços i retrocessos de la infecció i noves decisions polítiques intentant salvar els mobles turístics d’una Setmana Santa a la cantonada: comença el pròxim 28 de març. No serà tasca fàcil: el consens dels epidemiòlegs apunta a unatercera fase de la pandèmia, i exemples semblants tenim per sospitar que serà així. AlCanadà, el seu Thanskgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies) es va celebrar el 12 d’octubre i, després de les trobades familiars que va propiciar, l’acceleració pandèmica ha sigut dura: des d’uns 1.700 nous casos/dia a principis d’octubre als 5.300 aproximats d’avui; i, en unsEUA on encara s’espera el punt àlgid de la infecció per l’augment de la mobilitat vinculada a la mateixa celebració, entre principis d’octubre i de desembre s’ha passat de 64.000 als més de 200.000 casos/dia, i s’ha anunciat, en alguns estats comCalifòrnia, la tornada al confinament per a les zones més afectades. Malgrat tot l’anterior, lapròxima distribució de les vacunes ha estès l’optimisme sobre l’immediat futur: molts esperen, i desitgen, que la vacunació massiva ho solucioni tot. I, amb la vacunació, puguem tornar al passat. No s’ho creguin. Perquè un dels pitjors llegats de la pandèmia, i mirin que n’hi ha socialment, sanitàriament i econòmicament, ha sigut lapèrdua d’un intangible bàsic: el de la confiança sobre la capacitat del país a gestionar-la adequadament. I recuperar-la exigeix un dur, persistent i dilatat, treball. ¿O són dels que creuen que el succeït no afectarà el nostre atractiu turístic? A partir d’aquest estiu, i quan les vacunes permetin moviments poblacionals a Europa o a la resta del món, començarà la batalla per atraure clients entre destinacions turístiques de diferents països. I, en aquest conflicte, la gestió de la crisi, els seus resultats i la forma en què en sortirem eran decisius per pujar al carro de la recuperació. En aquest àmbit, l’experiència que hem mostrat al món no és en absolut positiva: amb prop d’1,7 milions de casos i més de 46.000 morts certificats per Covid-19, som un dels països més afectats per l’epidèmia; la nostra més que insatisfactòria gestió de l’estiu passat es va traduir en un primer ministre francès, Jean Castex, anunciant eltancament de fronteres amb ‘la Catalogne’;i, fa no tantes setmanes, l’emergència epidèmica a Madrid, i el seu impacte en la premsa mundial, la va situar com el pitjor lloc d’Europa a visitar. No només s’ha de liquidar l’epidèmia, sinó que ens hem de guanyar de nou la visió que desitgem que tinguin de nosaltres des de l’exterior. Per a un país en el qual la sevaocupació, agradi o no, està molt vinculat al conglomerat hostaleria-transports-comerç-activitats recreatives (més del 30% de l’ocupació),la imatge projectada ha sigut deplorable. Jugant amb el molt curt termini (a finals de juny, la temporada turística d’estiu 2020 o, ara, per Nadal) hem afectat greument el nostre futur. Per això, és imperatiu que l’objectiu després de les pròximes festes no torni a ser salvar, al cost epidèmic que sigui, el turisme de Setmana Santa: segons ens vagi llavors i sigui quina sigui l’extensió de la vacunació a Europa, la temporada d’estiu quedarà més o menys severament afectada. ¿Què podem fer? Com sempre, qualsevol Govern ha d’esperar el millor però preparar-se per al pitjor.I, tocant als pròxims mesos, això implica ajuts directesals sectors econòmics que, si la tercera onada es propaga, inevitablement hauran de tancar. Cert que les administracions públiques espanyoles no tenen el múscul financer de les alemanyes, franceses o italianes i que, per evitar més endeutament, les transferències a negocis han sigut pràcticament desconegudes per aquests verals. Però aquest estalvi el pagarem car. Per això, els proposo que compartim un desig per al 2021: oblidem tots els errors d’aquest malaurat 2020 icontrolem radicalment la pandèmia fins a l’arribada massiva de la vacuna. Serà la millor forma que la llum al final del túnel arribi més aviat que tard.

¿Llum al final del túnel?

Molts esperen que la vacunació ho solucioni tot. No s’ho creguin. No només s’ha de liquidar l’epidèmia, sinó que s’ha de guanyar de nou la visió que desitgem que tinguin de nosaltres des de l’exterior

El més llegit