Aragonès, Borràs i Iceta

El pròxim 14 de febrer se celebraran –si la pandèmia ho permet– les eleccions catalanes.Ja és hora, ja que l’actual Govern estàparalitzat per la fractura entre JxCat i ERC. Tot i que encara hi ha un alt nombre d’indecisos (32%),l’enquesta de Gesop per a EL PERIÓDICOd’aquest dilluns permet veure les grans línies de força. La primera és que ara els independentistes estan més mobilitzats,cosa que no és segura que es mantingui quan ens acostem al 14-F. La segona és que tant per estimació de vot com per intenció directa (sense cuina) i valoració de líders, les eleccions seran cosa de tres.Per aquest ordre: ERC, JxCat i PSC.Els altres partits comptaran però després dels comicis, perquè cap d’aquestes tres forces aconseguirà majoria absoluta. Un valor sòlid El partit guanyador a l’enquesta ésERC, que amb un 22% d’estimació de vot podria obtenir 35 o 36 escons,quan el 2017 en va tenir 32. La força d’ERC és que té una intenció directa de vot molt alta, 19,3%, malgrat quela seva política de negociació amb el PSOE ha sigut molt criticada a l’univers independentista, i malgrat tenir la gestió de conselleries conflictives com Sanitat i Treball. Com a punt feble, el seu candidat, Pere Aragonès, no és el més conegut, i en les preferències a president (14%) queda darrere de Miquel Iceta (15,9%) i de la seva competidora en l’electorat independentista Laura Borràs (14,7%).ERC és avui el partit guanyador,però el resultat està encara obert perquè la seva estimació de vot és poc superior a la de JxCat i fins i tot a la del PSC. ERC és un valor sòlid (com el PSOE a Espanya, són partits amb èxit i anteriors a la Transició), peròAragonès necessita consolidar-se en una campanya que serà raraper l’absència de mítings i actes massius. El segon partit ésJxCat amb una estimació de vot del 19,4% i 30 o 31 diputats, fins a quatre menys que els del 2017. A favor de JxCat juga el record de vot i la valoració de Laura Borràs, la més alta en l’electorat independentista.En contra, que la seva intenció directa de vot del 12,3%(l’únic ocell en mà) està set punts per sota d’ERC, i que, tot i que té una alta fidelitat, el PDECat –que segons l’enquesta no entraria al Parlament al quedar per sota del 3%– li esgarraparia ara un 5,7% dels seus vots. Aquest percentatge podria pujar si la seva candidata, Àngels Chacón, aconsegueix ser més conegudai entra bé en campanya. A costa de Cs El tercer partit ésel PSC, que amb un 18,9% d’estimació de votes queda només a 0,5 punts de JxCat i obtindria 27 o 29 diputats, uns 10 escons més que els del 2017. El PSC aconsegueix una part substancial dels votants de Cs del 2017 –que baixa de 36 a 14 escons– i que en part han de ser antics electors socialistes. A favor del PSC juga que té una intenció directa de vot (14,6%), superior a la de JxCat i que Miquel Iceta és el més conegut de tots els candidats i surt també –per primera vegada– com el candidat amb més preferències per ser president.El seu problema és que només pot créixer a costa de Cs,ja que no mossega res en l’electorat independentista. Els partits menors comptaran de cara a les aliances postelectorals,perquè un nou pacte ERC-JxCat, ja gens fàcil pels xocs dels últims anys, necessitaria sempre el recolzament –complicat– de la CUP. I un hipotètic govern d’esquerres (d’ERC més els comuns i el PSC), que segons l’enquesta és matemàticament possible i fins i tot l’opció preferida dels electors, sembla avui descartable ja que tant Pere Aragonès com Miquel Iceta el rebutgen amb rotunditat.

Aragonès, Borràs i Iceta

Només ERC, JxCat i el PSC tenen opcions d’arribar primers a les eleccions catalanes del 14-F

El més llegit