La Covid-19ha truncat les vides de les persones que han patit la malaltia de manera severa,però elles no han sigut les úniques víctimes: la pandèmia està afectant la societat en el seu conjunt i en ella,una de les activitats que més ha patit els seus efectes ha sigut l’ensenyament.Com en les edats primerenques les relacions entre alumnes i d’aquests amb el professorat són tant o més importants per al seu desenvolupament i maduració que els coneixements adquirits, la tornada dels nostres nens i adolescents a escoles i instituts es va considerar una prioritat després de l’estiu. En contrast, tot i que rectors i rectores van defensar la necessitat quel’alumnat universitaritambé rebés les classes de manera presencial, aquestes no es van considerar prioritàries. La diferència respecte a l’alumnat d’ensenyament primari i secundari és, d’una banda, que les relacions personals directes no són tan determinants per als joves, i de l’altra,que es donava per descomptat que tant el professorat com l’alumnat universitari disposava dels mitjans tècnics i dels coneixements perquè l’ensenyament ‘online’ no disminuís la qualitat de la docència.