El cas de Keira Bell

Soc feminista, però sobretot soc mare. Potser vostè no és feminista, o no creu en el feminisme. Però si és pare o mare, li interessa aquesta història. Als 14 anys, Keira Bell tenia problemes amb el seu cos. No li agradava maquillar-se, sempre portava pantalons, estimava les dones. El seu doctor la va remetre a la Clínica Tavistock. Allà no van escoltar els dubtes de la Keira: simplement la van convèncer que era un home. La Keira es va sotmetre a un tractament amb acetat de leuprolida. El seu pare no hi estava d’acord, però no va poder oposar-s’hi. La Keira va perdre el timbre de la veu, la menstruació, la fertilitat i el llisor de la pell (avui té barba). I patia efectes secundaris: confusió, marejos, pèrdua de memòria, atròfia dolorosa de la vagina, sagnia vaginal. (Busqui a Google ‘acetat de leuprolida, efectes secundaris’). Però no podia demandar el fabricant, ja que havia rebut medicaments ‘off label’, fora de les indicacions per a les quals van ser aprovats segons l’agència reguladora. És el que passa si utilitzes un medicament autoritzat per tractar l’endometriosi, els fibromes uterins, el càncer de mama o la pubertat precoç, però no para per fer una reassignació de gènere. Hormones i mastectomia Vist que ja no podia tornar a ser nena, la Keira no va tenir cap altra opció que seguir endavant, i es va sotmetre a teràpia hormonal de reemplaçament i a una mastectomia. La Keira se sentia dona, malgrat tot. El tractament no havia servit de res. I no podia demandar el metge que li va receptar el tractament ja que ella havia firmat un consentiment informat. Però el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra ha dictaminat que la Keira ni havia sigut informada de les conseqüències a curt i llarg termini, ni tenia prou edat per entendre-les. El seu consentiment no era vàlid. La jutge li va demanar dades a la clínica: ¿quantes pacients el 2018? 3.050. ¿El 2008? 77 ¿Tots ells es van sotmetre a reassignació? Sí. ¿Quants eren nenes que volien deixar de ser-ho? El 74%. En 10 anys, el nombre de nenes que havien canviat de sexe havia augmentat en un 400%. Mentrestant, a Texas i Ohio (EUA), a Austràlia i Finlàndia ja són quatre els casos que han sortit en premsa sobre pares que perden la custòdia del seu fill o filla perquè es neguen que passi per aquest tractament experimental. Un menor de 18 anys no pot beure, ni fumar, ni casar-se sense consentiment dels seus pares, ni vendre o adquirir béns immobles. Però sí que es pot sotmetre sense més problema a tractaments experimentals. Hi ha milers de detransicionadores al món. (De nou, busqui a Google, aquesta vegada ‘detransitioner’). La majoria han sigut amenaçades, tal com ho va ser la Keira, que ha hagut de viure amagada i protegida durant mesos. A Espanya aquests tractaments ja s’administren. Ben aviat podria succeir que els pares perdessin la custòdia del seu fill o filla si s’oposen que accedeixi a un tractament experimental. S’inclou a l’esborrany de la mal anomenada ‘llei trans’ que el Govern amenaça de promulgar. Mal anomenada, dic, perquè ja tenim una ‘llei trans’ la del 2007, que havia sigut considerada de les millors del món segons l’ONU. La meva oposició a la nova ‘llei trans’ no ha de veure amb si soc feminista, que també. Té a veure amb el fet que soc mare.

El més llegit