Ha tancat la sala de festes Tango, al carrer Diputació de Barcelona. No ha pogut aguantar les restriccions iha abaixat la persiana definitivament.He viscut al costat durant un temps i sempre m’ha sorprès veure l’activitat il’ambient que hi havia en la sessió de tarda,quan es convertia en una discoteca per a la gent gran. De vegades imaginava que els que sortien havien entrat joves, i que havien passat tantes hores dins, que havien acabat envellint. O que, en realitat, el que estava veient era una discoteca per a adolescents a través d’un d’aquests filtres del mòbil que et posa anys a sobre.M’agradava veure sortir els grups d’amigues, agafades del braç perquè ja no aguantaven els talons, cansades de ballar, comentant atropelladament i a crits (encara amb la música ressonant a les orelles) tot el que havia passat dins.M’agradava veure les parelles de nova creacióacomiadant-se al metro, amb l’amiga d’ella esperant tres esglaons més avall. D’altres prenien alguna cosa al bar de l’hotel que hi ha al costat mentre es començaven a explicar la vida.