Empreses Panorama després de la tempesta

Quan parlem dela crisi econòmica provocada per la Covid-19,les mirades es dirigeixen immediatament al Govern, a la Unió Europea i al Banc Central Europeu, a les mans del qual, diem, hi ha els instruments per pal·liar el problema actual i fer front al futur. Però sovint oblidem una cosa important: tant la supervivència com la recuperació i el creixement futur passen per les empreses,que són les creadores de la major part del producte interior brut, de l’ocupació i de la renda dels espanyols. ElBanc d’Espanyaens va convidar fa uns dies a fer un exercici de realisme, al presentar els resultats de la Central de Balanços del tercer trimestre del 2020, amb previsions sobre el futur que no són del tot encoratjadores. Els balanços de les empreses espanyoles resumeixen, en xifres, el que ja sabíem: una gran caiguda del nivell d’activitat i de l’ocupació de les empreses, un augment del seu endeutament i un deteriorament considerable de la seva rendibilitat: el 36% de les empreses espanyoles han tingut una rendibilitat ordinària negativa en el trimestre passat. L’altra cara de la moneda d’aquestes xifres és l’augment de les insolvències empresarials:els concursos de creditors han crescut a Catalunyaun 34% en el tercer trimestre d’aquest any. La manera de sobreviure de moltes empreses va ser la reducció de l’ocupació, el recurs als ertos i un augment considerable del seu deute, gràcies, sobretot, alsavals de l’Institut de Crèdit Oficiali al retard en el pagament d’alguns tributs. Gràcies a això, les empreses van aconseguir augmentar la seva liquiditat («la caixa és el rei»), enmig de la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia i sobre la recuperació de la demanda. Més caixa, o sigui més dipòsits al banc, és més estalvi, o sigui, menys consum en les famílies i menys despesa d’inversió en les empreses. A partir d’aquí s’explica la caiguda del producte interior brut. A partir d’aquestes dades, el Banc d’Espanya va portar a terme un exercici de simulació, del qual resultava que un 40% de les empreses experimenten ja ara el que el banc central anomena una «pressió financera elevada»,que vol dir que els seus resultats corrents no els permeten cobrir les seves despeses financeres, especialment entre les pimes i els sectors més afectats per les restriccions a la mobilitat, com hostaleria, restauració i oci i vehicles de motor. El següent pas de la simulació va ser preveure la possible insolvència futura d’aquestes empreses. El percentatged’empreses insolvents ha augmentat en un 15% en els tres primers trimestres del 2020, quatre punts més que l’any anterior, majoritàriament pimes; les que, en vista d’evolució futura dels seus resultats, serien probablement inviables podrien arribar a ser el 9% del total d’empreses. Dit més clarament: és probable que el 9% de les empreses avui existents acabin havent de desaparèixer, perquè l’alternativa a curt termini seria convertir-les en ‘zombis’, que sobreviurien pel procediment de renovar contínuament uns crèdits que, en el fons, no podrien tornar. Les conclusions de l’estudi del Banc d’Espanya poden semblar pessimistes. Sens dubte, no estan condemnant a mort cap empresa: són previsions sobre el col·lectiu de les empreses espanyoles. Però ens conviden a considerar la pèrdua de capacitat productiva–recuperable, si les instal·lacions i maquinàries es venen d’altres empreses–, de capital organitzatiu i de capital humà –els empleats que, després d’una cadena d’ertos, acabaran en un acomiadament definitiu– i l’augment de riscos que la morositat causarà en les institucions financeres. Tot això ens porta a pensar queens esperen anys difícils. I, alhora, aquestes previsions estan demanant el manteniment i, en el seu cas, l’extensió de les mesures de recolzament a les empreses solvents, com el sosteniment de les rendes de les famílies, els incentius a les entitats financeres per a la concessió o ampliació dels crèdits, per exemple, amb carències i l’extensió de terminis en el pagament d’interessos o en la devolució del nominal. En el cas d’empreses ara insolvents però viables, la reestructuració del deute mitjançant quitances o la conversió de deute en accions. I, per a les insolvents i inviables, mecanismes més àgils i flexibles de liquidació. Començàvem mirant les empreses i acabem tornant a mirar les administracions públiques. És l’hora de la col·laboració: si no, la barca no es mantindrà a la superfície.

Empreses Panorama després de la tempesta

El Banc d’Espanya ens va convidar fa uns dies a fer un exercici de realisme, amb previsions sobre el futur que no són del tot encoratjadores

El més llegit