Quan a un pacient li falta l’oxigen cal facilitar-l’hi perquè no mori asfixiat. En aquesta situació hi ha centenars depimes iautònoms rere elstancaments i restriccionsprovocades per laCovid-19. D’una primera etapa centrada en la contribució per proporcionar liquiditat mitjançantcrèdits ICO, o sigui, deute, tot i que el seu període d’amortització i de carència s’hagin allargat; entrem en una altra en la qual els problemes ja no són conjunturals, sinó que poden derivar en estructurals, o sigui, en una qüestió de solvència. ¿I es resol això amb més hipoteques que cal tornar, tot i que sigui en terminis més llargs?