Un bon pas endavant

Des del 2018 els Pressupostos de Montoro seguien vigents i el darrer intent per substituir-los no només va fracassar sinó que provocà la convocatòria de noves eleccions. Que avui disposem de pressupost nou i adequat a una situació inesperada i molt greu i que tothom sabés amb antelació que hi hauria una àmplia majoria per aprovar-los significa que el govern de coalició ha fet una bona feina tant a l’hora d’elaborar-los com de pactar-los al Congrés. I ara, pendents del Senat on no hi pot haver sorpreses, val la pena subratllar els encerts del procediment i els resultats. En primer lloc, i per primera vegada, posar el pacte de govern en xifres, programar per al pressupost actual els punts més urgents i deixar pels següents els que no s'hi poguessin incloure. En segon lloc, i després d’oferir diàleg a les forces parlamentàries, buscar coincidències amb totes les que estiguessin disposades a dialogar i tractar d’incorporar aquelles propostes que no alteressin les línies pressupostàries fonamentals. Com era previsible ni Vox, que no ha presentat ni una sola esmena als diversos apartats pressupostaris, ni el PP han volgut dialogar i han intentat convertir aquest procediment en un motiu més de crítica i desgast del govern i els seus diversos aliats. Ciutadans, en canvi, va oferir la mà i el diàleg, tot posant algunes condicions alienes als comptes, com la relativa a la llei d’educació o el suport de partits independentistes als comptes, però ha acabat rebutjant-los com la resta de la dreta, amb la que segueix governant en diverses comunitats autònomes, com Madrid. Pel que fa a les forces que han acordat no fer esmenes a la totalitat i pactar algunes esmenes parcials, el ventall és molt ampli: des de l’aliat preferent, el PNB, a partits independentistes, ERC i Bildu, passant per forces d’esquerra com Més Madrid i Compromís o representants individuals de territoris diversos, fins a la força nacionalista de centredreta escindida de Junts per Catalunya, el PDECat. Al llarg de gairebé dos mesos hem assistit no a un debat sobre el contingut específic dels Pressupostos sinó a l’agressió personal, partidista, ideològica i institucional de les dretes contra el govern, especialment el president i el vicepresident segon, contra els partits parlamentaris independentistes, contra els legítims i constitucionals criteris ideològics de les esquerres i contra la incorporació a les institucions de determinades persones i forces polítiques. L’objectiu perseguit era desprestigiar determinades persones i càrrecs, estigmatitzar algunes forces polítiques i marginar qualsevol idea progressista que contradigui les seves. Aquest comportament, però, basat en aprioris injustos, fake news i insults i no en argumentacions, raonaments i proves implica, per desgràcia, un debilitament de la democràcia i els seus valors. Mirem ara què diuen els Pressupostos. Com tots els comptes anuals hi ha ingressos i despeses. Quant als ingressos, a més de 27.346 milions procedents d’Europa –un avançament dels 140.000 milions que no ens arribarien sense Pressupostos–, es calcula un increment d’uns 8.000 milions en impostos procedents dels contribuents més rics en ingressos i patrimoni així com de societats i també dels tributs per l’ús d’elements contaminants. Pugen els impostos, sí, però no per a tothom, ja que si alguna cosa han de fer els Pressupostos és recaptar més de qui més té i distribuir-ho entre qui ho necessita. Pel que fa les despeses, més de la meitat van a capítols socials on els increments són extraordinaris com en sanitat, del 151,4%. Destaquen també les xifres destinades a l’atur, a l’ingrés mínim vital, a la dependència, a la gent gran en atenció domiciliària, a educació infantil, a beques, a ajuts als pares de menors de 14 anys, a actualització de pensions segons l'IPC i segons el doble de l’IPC a les mínimes. Pel que fa a la resta de la despesa, hi ha un increment del 114,8 en infraestructures i l’objectiu global és reconstruir allò perdut en la crisi econòmica i social, modernitzar el teixit productiu i apostar per la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat. Les finalitats i les xifres estan raonablement bé. Ara cal que s'executin i que ens ho vagin explicant de forma transparent i regular.

Un bon pas endavant

Que els comptes s’hagin aprovat per una àmplia majoria significa que el govern de coalició ha fet un bon treball tant a l’hora d’elaborar-los com de pactar-los al Congrés

El més llegit