L'excepció Núria Marín

Des de la restauració de la democràcia fins al 2011, el PSC va presidir sempre la Diputació de Barcelona pel seu domini del municipi barceloní i els del Baix Llobregat. José Montilla, alcalde de Cornellà, va ser el més conegut dels seus presidents abans de ser ministre de Zapatero i president de la Generalitat. Però a finals del 2010, Artur Mas va succeir Montilla a la Generalitat. I el 2011, Xavier Trias va ser el primer alcalde convergent de Barcelona i Mariano Rajoy va guanyar les legislatives amb majoria absoluta. Són anys de declivi socialista amb origen en la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i en la greu crisi econòmica que va acabar amb el Govern de Zapatero. I la Diputació de Barcelona (el tercer pressupost català després de la Generalitat i l’ajuntament barceloní) va passar a ser dirigida per CDC. Les coses només canvien quan en les legislatives i municipals del 2019 Pedro Sánchez guanya a Espanya i el PSC queda segon, després d’ERC, a Catalunya. Després d’aquestes eleccions arriba a la Diputació Núria Marín, l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat des del 2008, reelegida el 2011 i el 2015. La clau és que el PSC vol recuperar la institució i JxCat, que ha sortit debilitada i no pot conservar-la, no vol que ERC l’aconsegueixi perquè tem que això la fortifiqui de cara a les eleccions catalanes. Així, de les negociacions d’Iceta i Salvador Illa amb David Bonvehí, president del PDECat, més o menys aprovades per Puigdemont, surt un difícil i anòmal pacte entre el PSC i JxCat que dona la presidència a Marín. Cooperació A la Diputació, una de les primeres finalitats de la qual és l’ajuda als municipis, la cooperació sempre havia comptat tant o més que la lluita política. ¿Continuaria igual amb un equip de govern de partits molt enfrontats? Així ha sigut perquè la setmana passada la Diputació es va avançar no només a la Generalitat sinó també a l’Estat a l’aprovar el seu pressupost del 2021 sense cap vot en contra i l’abstenció d’ERC i Cs. El pressupost s’incrementa un 4%, arriba als 1.008 milions, amb l’objectiu de la recuperació econòmica i social dels municipis. I l’augment només ha sigut possible per la derogació pel Govern Sánchez de la llei d’estabilitat pressupostària. El que ha passat té rellevància ja que, malgrat la gran tensió política, el pressupost ha sigut aprovat sense cap vot en contra. ¿El que s’ha aconseguit a la Diputació serà impossible a l’Ajuntament de Barcelona en un any en què el fonamental és superar la crisi social i la forta caiguda del turisme? Realitat palpable A més, portem ja bastants anys en què el Govern de la Generalitat és una coalició independentista i molts creuen que l’homogeneïtat (separatista o constitucionalista) del Govern continuarà sent indiscutible després de les eleccions. Però l’excepció de Núria Marín mostra que res és inevitable. La Diputació no està regida ni per una coalició sobiranista ni tampoc per un tripartit d’esquerres que alguns veuen com l’única possible alternativa a l’actual pacte JxCat-ERC que no es pot dir que hagi donat grans resultats. A la Diputació, el govern és avui una coalició, sense tensions aparents, de tres partits molt diferents: PSC, JxCat i PDECat. El de Núria Marín, que a més és la presidenta del PSC, no ha de ser un model de futur (sembla impossible), però sí indica que és viable que en institucions rellevants partits independentistes i constitucionalistes governin junts. No és una especulació, és una molt realitat palpable.

L'excepció Núria Marín

La diputació, regida per tres partits molt diferents -PSC, JxCat i PDECat-, ha aprovat sense vots en contra el pressupost del 2021

El més llegit