Johnson, en hores baixes

Queda un mes per al final del període de transició i per arribar a l’acord sobre la futura relació entre la Unió Europea i el Regne Unit. Els impediments per arribar al pacte entre Brussel·les i Londres continuen sent els mateixos des de l’inici de les negociacions: la pesca; les regles antidúmping, o sigui, una competència lleial entre les dues parts, i el problema fronterer entre les dues Irlandes. El que ha canviat, i molt, és la situació d’una de les parts, del Regne Unit. No fa faltar recórrer a la cèlebre frase d’un històric primer ministre d’aquell país sobre el pas del temps en política. Boris Johnson està experimentant a les seves carns la volatilitat difícilment controlable en el camp de la governació. A principis de setembre es permetia desafiar la UE amb una llei que invalidava alguns dels acords del tractat del ‘brexit’ que ell mateix havia firmat. També posava data límit, el 15 d’octubre, per arribar a l’acord amb Brussel·les sobre la futura relació. Era un conat d’anar cap a un ‘brexit’ sense acord que sempre ha estat amagat en un sector de l’elit conservadora. Va vèncer el termini i aquí seguim. El puntal de Trump Amb la victòria de Joe Biden, Johnson s’ha quedat sense un puntal destacat com era Donald Trump. S’allunya la firma ràpida d’un acord comercial entre el Regne Unit i els EUA en el qual el britànic havia dipositat les seves esperances per substituir les relacions amb la UE. És més, Europa torna al radar de Washington. Ho farà amb un secretari d’Estat, Antony Blinken, que havia passat part de la seva infància i adolescència a París, cosa que sens dubte li confereix una mirada europea i, per acabar-ho d’adobar, francòfona. També els orígens irlandesos de Biden situen el president electe en una posició contrària a tot el que suposi una amenaça a l’acord del Divendres Sant a Irlanda del Nord. A mitjans del mes passat, Downing Street es va convertir en un escenari propi d’un ‘Sí, primer ministre’ en versió segle XXI. Dominic Cummings, l’assessor absolut de Johnson, el cervell del ‘brexit’ sense el qual el primer ministre no hagués arribat al poder, sortia del cèlebre número 10 d’aquell carrer amb una capsa de cartró, suposadament, amb les seves pertinences, com un empleat qualsevol després de ser acomiadat. Carrie Symonds, la parella de Johnson i mare del seu últim fill, estava al darrere de la sortida de Cummings i del cap de comunicació, Lee Cain. Rebel·lió conservadora En aquests dies les noves mesures restrictives per combatre la Covid han desencadenat una rebel·lió de diputats conservadors més interessats en els negocis que en les víctimes a qui Johnson ha cedit en part explicant la relació cost-benefici de les noves mesures que el Parlament ha d’aprovar avui. Mentrestant, a diferència del Govern de Londres, el d’Escòcia està adoptant mesures socials clares i definides per combatre la pobresa mentre oneja de nou la bandera del referèndum per a la independència. La recta final per a l’acord amb la UE agafa Johnson en hores baixes.

Johnson, en hores baixes

La victòria de Biden, les turbulències al si del Govern i la gestió de la Covid perjudiquen el 'premier' en la recta final per a l'acord amb la UE

El més llegit