Les emocions no saben de carreteres ni atenen a senyals de circulació. Circulen a la seva i es fiquen per escletxes insospitades. Potser aquest desordre expliqui per què la primera llàgrima que em va caure veient ‘2020’ fos al contemplar l’escena del retrobament entre dos bonics gossos i les seves propietàries. Abans i després hi va haver altres moments per plorar, per commoure’s, pocs per riure i molts per indignar-se... però, sobretot, per recordar. ‘2020’ és una pel·lícula documental d’Hernán Zin sobre els primers 70 dies d’estat d’alarma a Madrid, que hauria de ser de visionament obligatori, especialment per als qui continuen posant objeccions a la prudència; és igual que es tracti de negacionistes recalcitrants, inconscients de solemnitat o avantatgistes professionals.