Sis persones al sopar de Nadal

L’Elena és la petita de quatre germans. Quan la seva mare es va quedar embarassada, el seu pare li va advertir: «Si aquesta vegada no és nena, no en buscarem cap més». Al néixer l’anhelada nena, la seva mare no cabia en si de goig. La tractava com a la seva nina, a la qual podia vestir amb llacets roses i faldilles de volants. Els seus germans, no obstant, eren nens que disparaven a les sargantanes amb tirador i que mai ploraven, perquè plorar no és d’homes. Odiaven la germana, que sentien que els robava l’atenció de la mare, i no perdien ocasió d'estirar-li les cues o pessigar-la quan la mare es girava. Per a súmmum, en una casa tan masclista, a l’Elena li exigien que fes el seu llit cada dia i que mantingués el seu armari ordenat, però als seus germans no. I quan va començar a sortir amb amigues, li van posar una hora límit de tornada a casa, mentre que els seus germans podien tornar de matinada si volien. Sense bronca, fins i tot amb una felicitació callada, una miradeta còmplice. No és estrany que l’Elena es casés massa jove, per fugir d’aquell ambient opressiu. I no és estrany que el matrimoni no funcionés, com no solen funcionar les relacions que es construeixen des de la necessitat i no des de la voluntat. Des que es va divorciar, fa ja temps, passa tots els Nadals a casa dels seus pares. De vegades hi va el seu fill, i de vegades no, perquè se’n va a casa del seu pare. L’Elena es troba amb els tres germans que secretament no aguanta i amb les tres cunyades que secretament aguanta encara menys. Ells la tracten amb la mateixa condescendència d’abans i elles li llancen dards enverinats de l’estil: «¿No has pensat a posar-te bòtox?» o «Perdona, reina, t’ho dic pel teu bé, a la teva edat ja és millor no portar minifaldilla», que l’Elena entén que estan propulsats per una enveja mal dissimulada. El sopar sempre transcorre en una tensió incòmoda. Els seus germans la ridiculitzen, la interrompen, o directament la menystenen: tu i les teves tonteries. Cada any, a l’acabar el sopar, les cinc dones s’aixequen, recullen la taula i netegen la cuina, mentre els tres homes es queden discutint de política en un intercanvi de frases curtes que han tret de mems que els arriben per WhatsApp. L’Elena mai ha intentat canviar aquesta dinàmica: sap que és una contra set. Però almenys, intenta que el seu fill sí que col·labori. L’any passat, hi va haver una bronca espectacular. Per alguna raó, el germà gran va arremetre a crits contra un altre germà, el més petit. L’Elena se’n va alegrar: així el focus d’atenció es desviava, i deixava de ser ella el boc expiatori. Però la cosa va anar a més i al final els germans van acabar esbatussant-se i les dones intentant, sense èxit, separar-los. A la mare li va caure una bufetada perduda. Al camí de tornada a casa, l’Elena no deixava de plorar. Finalment va frenar el cotxe i li va explicar al seu fill que acabava de veure repetida l’escena que tantes vegades va presenciar de petita: el seu pare s’emborratxava, acabava donant cops a la paret i després se n’anava a dormir la mona. La mare sempre el disculpava: és un bon home, però beu. El seu fill li va dir llavors: «Mama, deixem d’anar a sopar allà per Nadal». Quan l’Elena s’ha assabentat que aquest any només podran anar sis persones a sopar per Nadal, ha respirat tranquil·la i ha enviat un missatge al grup: «No us preocupeu, jo em sacrifico, no compteu amb nosaltres».

Sis persones al sopar de Nadal

A casa dels pares de l'Elena, la nit de Nadal transcorre en una tensió enorme.

El més llegit