Acabo de rebre avui mateix a casa un llibre clàssic sobre el futbol com a fenomen antropològic, ‘The soccer tribe’ (la tribu del futbol), escrit per un dels grans especialistes, Desmond Morris, i la casualitat fa que la primera pàgina contingui una foto en què es veu Diego Armando Maradona aixecat pels seus companys de selecció i portant el trofeu de campions en el Mundial de Mèxic. Un Mundial on va protagonitzar les dues jugades més comentades en la història del futbol, la d’un gol que el portaria al cel de les excel·lències futbolístiques i la de l’altre gol, que a qualsevol altre futbolista l’hauria condemnat a l’infern de l’oprobi, però no a ell, que el va validar com la mà de Déu.  La seva. I com que els déus tenen la facultat de decidir què és el que està bé i el que està malament, també tenen el poder de decidir que és un gol vàlid.