Amb l’esquer del «Nadal imprescindible» hi ha gent que desordena la prioritat. El que és imprescindible és la previsió sanitària. Molts que no han buscat mai els límits raonables de la seva llibertat individual perquè la puguin disfrutar també els altres ara denuncien suposades opressions intolerables. Farts per bona part dels plantejaments no tradicionals i familiars que el comerç ha afegit a aquestes festes ara els reivindiquen. La primera prioritat és aturar al més aviat possible els contagis, les morts directes per la pandèmia i els deterioraments i morts per altres malalties desateses. Cal pensar menys en la vacuna i més en el que hem de fer cadascun de nosaltres des de demà al matí fins que ens la posem. I atenguem la segona prioritat: ajudar –des de la política i des de la solidaritat– els perjudicats, però sense creure que tenim els recursos per càpita que hi hauria a Qatar si tingués justícia social.