En un país com el nostre, on sovint les generacions semblen irreconciliables, Montserrat Carulla ha demostrat una admirable joventut encara portant tot aquest pes i aquest gran bagatge a la seva esquena. La seva contribució a la renovació del teatre en els anys 50 i 60, una baula que va permetre recuperar part d’una tradició, va ser fonamental. El seu compromís amb el teatre, treballant en obres de Josep Maria de Sagarra, com ‘Soparem a casa’ i ‘El fiscal Recasens’, va obrir un camí important. Però si alguna cosa coneixia bé Montserrat Carulla, admiradora de la poesia de Pere Quart, eren els secrets de la mètrica. Recitava sense consciència de la tècnica, no hi havia ni de pensar.