Quina mandra de vida. Tinc un problema enorme. Soc soltera i catalana. Sí, el pitjor que pot ser una persona en aquests moments d’incertesa. Una ‘loser’ de manual. He passat el confinament com he pogut, però arribats a aquest absurd moment, una ja no pot més. Seré una insolidària, potser sí. ¡Però és que no tinc 12 anys ni edat per a ‘botellons’ al parc! Necessito ser lliure i tornar a casa a l’hora que em doni la real gana, i acompanyada si vull. Sense haver d’aguantar ningú fins a les sis de la matinada. No és una frivolitat. És la meva vida. Això ens passa als solters, la nostra vida va més enllà de la nostra llar. Amics, menjars, xerrades interminables sense mirar el maleït rellotge com si fos la Ventafocs. ¡És que ni això! Ella pot tornar a mitjanit.