No ha sigut la setmana més gloriosa del Govern, marcada pel trist espectacle en relació al pla de desescalada de les mesures contra la pandèmia de la Covid-19. I el que va començar malament va acabar pitjor amb unes declaracions desafortunades de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, en les quals va posar en dubte que les eleccions autonòmiques catalanes, previstes per al 14 de febrer, puguin arribar a celebrar-se.
Les declaracions són desafortunades en primer lloc perquè no resulta coherent anunciar una desescalada i a continuació dubtar que la situació sanitària el 14 de febrer permeti celebrar les eleccions. A més, Budó hauria de saber que el Govern del qual és portaveu ha redactat uns informes que «garanteixen completament la celebració dels comicis i el seu normal discórrer», segons fonts de la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. De fet, el Consell Executiu ja ha aprovat una partida de 32 milions d’euros per a una logística electoral en pandèmia que inclou el vot en pavellons i potenciar el màxim possible el vot per correu. L’objectiu, com no pot ser de cap altra manera, és garantir que els ciutadans exerceixin el seu dret al vot amb plenes garanties sanitàries.
Si una lliçó hem après en aquests mesos de flagell de la Covid-19, és que l’evolució de la pandèmia és imprevisible. No cal dir que si al febrer la situació sanitària impedeix el desenvolupament amb garanties de la cita electoral, caldrà estudiar-ne la suspensió, com ja va succeir al mes d’abril al País Basc i Galícia. Ara bé, a diversos mesos vista de la cita electoral i en ple procés de desescalada, les declaracions de la portaveu del Govern són contraproduents, perquè creen dubtes respecte a la capacitat de l’Executiu per controlar l’epidèmia i l’aparició de nous rebrots de la malaltia.
En el context del pols permanent entre els dos partits del Govern, fonts d’ERC assenyalaven ahir que es poden interpretar les paraules de Budó en una clau partidista: el fet que Junts necessita temps per refermar-se abans de sotmetre’s al judici de les urnes. Aquesta interpretació beu d’una realitat: la tortuosa manera amb què l’expresident Quim Torra va gestionar la seva inhabilitació i la posada en marxa del rellotge electoral per adaptar-lo a les necessitats del seu espai. Una temptació d’aquest tipus per part de la facció de Junts en el Govern seria injustificable.
Com va dir el mateix Torra, fa massa temps que aquesta legislatura no té recorregut. El que ha esdevingut aquesta setmana prova que la cohesió del Govern no és l’adequada per gestionar un desafiament de la mida de la pandèmia i les seves greus ramificacions sanitàries, econòmiques i socials. Posar en dubte avui que les eleccions es podran celebrar a causa de la pandèmia envia un missatge de desconfiança cap al Govern en un moment en què la seva imatge està erosionada per fiascos com el de la gestió dels ajuts als autònoms. Només si en els dies previs a les eleccions la situació sanitària és molt greu, el debat sobre el retard electoral té sentit. Fins aleshores, és una irresponsabilitat.