Les divergències entre JxCat i ERC venen de mesos i ni tan sols la gravetat de la pandèmia ha pogut apaivagar-les. No obstant, ahir dimecres es va creuar una línia vermella a l’aixecar-se de la taula els representants d’ERC en la reunió de crisi del Govern sobre la Covid-19 que estava sent retransmesa en directe als mitjans pels seus socis de Junts. La situació és insostenible. Catalunya no té un Govern, sinó dos, amb serioses dificultats fins i tot per reunir-se a la mateixa taula per les contínues deslleialtats. Tampoc la Generalitat té un president en l’exercici ple de les seves funcions a causa de la irresponsabilitat de Quim Torra –per Puigdemont– al gestionar el seu inevitable relleu, i per això no es poden resoldre de forma taxativa conflictes com el causat pel col·lapse en els ajuts als autònoms o les contínues deslleialtats del conseller d’Empresa a causa de la impossibilitat que el president en funcions pugui destituir o nomenar consellers. Així, entre pedaç i pedaç, el Govern es baralla en públic i en privat mentre els catalans viuen la crisi de la pandèmia cada vegada amb més angoixa i desconcert i els sectors afectats per les restriccions surten al carrer.
Aquesta vegada la baralla entre ERC i JxCat s’ha produït per la difusió i debat dels nous plans de desescalada abans que els aprovés el Procicat, l’òrgan tècnic encarregat de gestionar la pandèmia. L’esborrany es va conèixer dimarts, va ser rectificat a la nit en una reunió d’urgència i les propostes de retoc es van tornar a filtrar dimecres al matí. Maniobres amb clar interès de pressió i desestabilització a l’interior del Consell Executiu, i amb un efecte desorientador sobre els ciutadans, que van provocar la plantada d’ERC i la van portar a reclamar «un pacte de lleialtat». Els republicans apunten a la Conselleria d’Empresa, dirigida per Ramon Tremosa, mentre que JxCat culpa els seus socis de voler tapar la crisi de Treball.
La pugna electoral entre els dos partits batega en les seves postures enfrontades: JxCat defensa l’atenuació de les restriccions, que en gran manera afecten sectors del seu electorat, i segons com intentar ajornar les eleccions per mirar de remuntar a les enquestes, mentre ERC prefereix mantenir ara mesures dures per salvar el Nadal. El resultat és un espectacle lamentable, una falta de respecte a la ciutadania i als sectors afectats, que no saben a què atenir-se. Fins a la reunió del Procicat que ha d’establir aquest dijous el calendari de flexibilització de les mesures vigents hi ha marge perquè les dues parts tornin a posar la imprescindible actitud de responsabilitat sobre la taula.