Dijous a la tarda, acabat de restaurar Trapero com a cap principal dels Mossos, vaig trucar al meu gestor i amic Javier perquè «em fes cinc cèntims» –mai millor dit– de com havia viscut, com a professional, les intenses 24 hores durant les quals el Govern autònom va decidir oferir una almoina de 2.000 euros als 10.000 primers autònoms –¡l’últim que apagui el llum!– dels 540.000 que aspiraven al premi de consolació: gairebé el 3%, marca de la casa. El Javier em va explicar que no només el seu despatx, amb tot el personal dedicat monotemàticament a intentar penetrar a l’inextricable laberint informàtic de la ‘Chene’, no va aconseguir introduir ni una petició, sinó que, al parlar amb una dotzena de col·legues del seu gremi, cap d’ells tampoc no va poder esquivar el camp de mines enemic per aconseguir un trist consol per als seus clients, alguns d’ells, en situació desesperada.