Com que hi ha poques estrenes de cine amb la Covid, els ofesos estan formant unes cues tremendes a la finestreta d’admissió de la Secretaria Mundial de Causes Nobles i Rebequeries (SMCNR). Mesos amb poca actualitat cinematogràfica han obligat els grups d’adolorits a manifestar la seva irritació per productes culturals més discrets, amb penós resultat, i s’han observat tumults quan diversos col·lectius miraven d’ofendre’s per la mateixa cançó o el mateix anunci. No sempre hi ha lloc per a tothom.

En aquestes circumstàncies, s’esperava una veritable aglomeració en l’estrena de ‘Las brujas, (de Roald Dahl)’ a càrrec de Robert Zemeckis, amb Anne Hathaway com a bruixa en cap. No obstant, un col·lectiu poc freqüent ha agafat per sorpresa tots els altres, i la polèmica ha quedat resolta amb una ‘Blitzkrieg’ fulminant. La gent sense dits, els afligits d’ectrodactília, han capitalitzat completament l’operació d’ofensa pública.

Com garres de pollastre

¿El motiu? Si a les bruixes del llibre de Dahl se les reconeixia per la saliva blava, els peus sense dits amb sabatots quadrats i la calvície, que ocultaven amb perruques, en l’adaptació de Zemeckis hi han afegit unes mans com garres de pollastre, que causen un efecte naturalment grotesc i aterridor. El compte de Twitter de les olimpíades paralímpiques i un munt d’associacions de gent menys digitals que la mitjana han manifestat el seu descontentament, han dit que l’absència de dits no ha de ser utilitzada per espantar, i Warner i Hathaway han demanat perdó.

Per a la gent sense dits era una ocasió d’or per visibilitzar els seus problemes. Han fet molt bé a aprofitar-la. Se’ls donen menys oportunitats per al lluïment de l’ofensa que a altres col·lectius, i és just que les dones calbes s’hagin mantingut en un discret silenci, cedint el seient i la promoció. D’aquesta forma, la Warner i Hathaway han pogut lluir la seva falsa consciència arrossegant-se pel terra entre disculpes, i el col·lectiu de l’ectrodactília ha pogut fer-se publicitat. Un ‘win-win’.