La idea de superilla és consubstancial a la història de l’urbanisme del segle XX i a la fantasia de la segregació del trànsit. Apareix sense nom per primera vegada en les agrupacions d’Ebenezer Howard per a Letchworth. Després a Welwyn i Milton Keynes, tots creixements benintencionats i exclusius del nord de Londres. La segona volta americana de la idea, amb Clarence Stein al capdavant, produeix Radburn i altres paradisos de la clorofil·la i l’automòbil que acaben en Lafayette Park, de Mies i Hilberseimer, i acaben també amb les comunitats negres que intentaven enganxar-se com podien a la trama urbana. El resultat són els barris més classistes de les noves metròpolis nord-americanes. La seva derivada a Amèrica Llatina produeix les ‘gate-communities’, urbanitzacions blindades on s’atrinxeren els rics. Gespa, concertina, uniforme i escopeta. Tots els experiments segregadors del segle XX, des de les set vies de Le Corbusier fins a Toulouse le Mirail han produït ciutats fracassades des del punt de vista de la seguretat, la mobilitat sostenible i la justícia espacial.
ANÀLISI
Superciutat
Les superilles han sigut un banc de proves per assajar solucions de baix cost, reversibles, en uns carrers hostils on de sobte es pot passejar i jugar

zentauroepp11601509 eixample barcelona foto cedida del ajuntament para el a o 201110182853 /
Temes:
El més llegit
- Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022