El Govern de coalició passarà aquest dijous, llevat d’alguna sorpresa, el primer examen al qual ha de sotmetre els seus nous pressupostos. El dia que s’aprovin definitivament, si s’aproven, seran els seus. Els seus comptes. És clar. Però també els teus. Els nostres. Els meus. I marcaran el camí d’un temps excepcional que mereixeria que els pressupostos més ambiciosos de la història d’Espanya (amb ajuda d’Europa i convivint amb una de les pitjors crisis que es recorden) fossin fills del consens. Del sentit d’Estat. De la responsabilitat històrica.