Puc entendre que els resulti incomprensible. ¿Com es pot continuar confiant en un jugador que ha fracassat temporada rere temporada des que va arribar al Barça fa ja més de tres anys? Un díscol que, a part de lesionar-se reiteradament, ha sigut incapaç de mantenir una actitud professional. Mantenir la fe en ell és gairebé irracional. Som tan pocs que ens tenim mútuament identificats, fins al punt que vivim un partit paral·lel durant el qual ens felicitem i patim a parts iguals en cada una de les seves accions. Admetem que hi ha una part de tara mental per part d’aquest petit reducte de crèduls, i també una gran part de frustració per veure malgastades unes magnífiques condicions innates per a la pràctica d’aquest esport.
Si fan una simple recerca a internet amb la frase «Dembélé torna a lesionar-se» trobaran el motiu que, juntament amb l’absència d’un bon despertador, ha portat l’extrem a ser pràcticament una caricatura per a la major part dels aficionats. Els seus defectes han fet oblidar que les seves actuacions, mentre ha estat sa, han sigut rellevants. No sempre regulars, ni sempre convencionals, però ha tingut una aportació que ja voldrien altres fitxatges frustrats des de la sortida de Neymar.
Les seves qualitats
És clar que té marge de progressió. Però els demanaria que el seu judici sobre ell també tingués una ment oberta. Perquè Dembelé no és aquest jugador intel·ligent i convencional que agrada tant al barcelonisme. Seria l’antítesi de Pedri. És un vers lliure, menys acadèmic, més imperfecte, que també pot arribar a ser interessant per a un Barça necessitat de talent. Si el que esperen d’ell és que deixi de perdre pilotes, que no s’enredi i que entengui el joc com ho fa Messi, oblidin-se, no els convencerà.
Ara posin en l’altre costat de la balança, la seva explosivitat en l’esprint, la seva capacitat de generar desequilibri, el seu domini de les dues cames, el seu atreviment inconscient, i la seva capacitat golejadora –no es quedin amb la paròdia–, amb la passada de Messi davant el Liverpool. Potser llavors poden veure’l com un jugador aprofitable, amb unes condicions molt per sobre del que l’economia del Barça es pot permetre avui dia al mercat. I tot i que ho repeteixin fins a l’infinit, de res serveix lamentar que el preu que es va pagar per ell va ser excessiu.
La lesió d’Ansu no deixa alternativa a Dembelé. Davant seu té el repte de convèncer el barcelonisme i el seu propi equip. I no els enganyaré, ja hem passat per aquí altres vegades. L’última, el febrer passat. Quan Setién el veia com el fitxatge hivernal. Quan es va tornar a lesionar. Després de diverses ensopegades, arriba el moment: ara o mai per al francès en la seva etapa al Barça.