Trump, més enllà d'Amèrica

Sembla que Joe Biden serà president. Té 4 milions de vots més que Trump, però encara està en 253 del col·legi electoral i en necessita 270. Biden guanyarà, però amb un marge estret, la majoria demòcrata a la Cambra de Representants serà menor que l’actual i pot ser que els republicans no perdin el Senat. La tan esperada marea blava que auguraven les enquestes era doncs un pur miratge. ¿Per què s’han equivocat tant totes les enquestes? ¿Per què els grans mitjans no han captat la realitat d’una Amèrica molt partida? Pot ser que electors de Trump ho amaguessin en els sondejos. ¿Un vot amagat vergonyant? Pot ser que en l’últim moment –Trump va fer un final de campanya espectacular per haver acabat de passar el coronavirus– hi hagués més canvis de vot dels detectats. I molts columnistes confonguessin els seus desitjos amb la realitat. Joan Cañete, en un brillant article a EL PERIÓDICO de divendres, apuntava a la incapacitat dels mitjans europeus per entendre l’Amèrica d’avui i les raons de la popularitat d’un president erigit en cabdill. És cert, però l’error ha sigut també dels grans mitjans americans i d’un setmanari tan solvent com ‘The Economist’, que només donava a Trump un 3% de possibilitats. Si arriba a donar-li el 6%... Fenòmens similars Trump ha perdut, però per poc. I s’ha vist l’atracció de l’electorat per un president autoritari que enarbora l’America First, el proteccionisme, infravalora l’estranger i la immigració i ataca el «progressisme de les elits». I que sense la pandèmia potser hauria guanyat. El que es reconeix menys és que fenòmens similars s’estan donant també a Europa. Les ideologies i els valors progressistes han perdut ganxo perquè el comunisme va fracassar i la socialdemocràcia és poc utopista. El liberalisme tampoc ha sortit ben parat de la crisi del 2008 i les democràcies cristianes s’enfronten a un món secularitzat i papats (Montini, Wotjyla, Ratzinger, Bergoglio) de vegades contradictoris. Al món globalitzat molts llocs de treball industrials han emigrat a països abans subdesenvolupats amb salaris més baixos. Les xarxes socials relativitzen els valors clàssics quan no els desemmascaren. Les ciutadanies s’enfaden davant les limitacions al benestar social i rebutgen qui no el sap mantenir o no pot. En aquest món hi ha caldo de cultiu per als polítics que exalten la nació (existeix i té una llengua), l’autoritat que mana (i protegeix), i acusen de tots els mals els partits. El trumpisme ha crescut seduint bona part dels treballadors d’estats industrials com Ohio, Michigan i Pennsilvània, castigats per la globalització (i la Xina). Però també hi ha trumpisme a Europa. Berlusconi A Itàlia, el desprestigi de la democràcia cristiana (corrupció) i del PCI (fracàs de l’igualitarisme rus) va portar els jutges ‘mani pulite’ i va liquidar una classe política. I aquí va emergir la Forza Italia de Silvio Berlusconi, un multimilionari com Trump, però amb l’aire amable de l’antic «gondoler venecià». Després Beppe Grillo i Matteo Salvini, més toscos, no han arribat a conquistar el poder. A la Gran Bretanya el ‘brexit’ és un fenomen nacionalista, que diu que Europa roba els diners dels anglesos. I Boris Johnson és un populista, amb el desvergonyiment de Trump, que s’ha carregat dos primers ministres conservadors (Cameron i Theresa May) i un líder laborista excèntric (Jeremy Corbyn). I té majoria absoluta. Fins i tot França. El final del PCF, la insatisfacció amb les presidències encara mítiques de l’esquerra i el gaullisme de Mitterrand i Chirac, i el fracàs successiu de la dreta de Sarkozy i el socialisme d’Hollande van comportar que el Front Nacional de Marine Le Pen, d’extrema dreta però amb molt vot als barris obrers, pogués guanyar la presidència. El tap va ser el cabdillisme –aquest sí, culte i proeuropeu– de Macron, acompanyat per part de la dreta i la socialdemocràcia. Vacuna alemanya Alemanya se’n deslliura, almenys ara per ara. Per la vacuna històrica i la relativa solidesa de la CDU de Merkel i un SPD a la baixa, a més en gran coalició. ¿Espanya? Les errades del PSOE i el PP van nodrir el populisme radical de Podem i després el de dretes (Vox). Però Sánchez ha embridat Iglesias (de moment) i Abascal té vots, però només és un exfuncionari del PP que s’enfonsa davant un bon discurs, centrista i europeista, de Pablo Casado. ¿Catalunya? Tot és complex. Caldrà analitzar l’anticatalanisme i el menyspreu a Espanya. I si va ser primer l’ou o la gallina. El trumpisme no és propietat dels americans. Viu també entre nosaltres.

Trump, més enllà d'Amèrica

El trumpisme és una reacció de rebuig amb precedents i rèpliques a diversos països d'Europa

El més llegit