'Clientelisme i tràfic d'influències', per José A. Sorolla

L’operació Volhov conté almenys quatre línies d’investigació que es corresponen amb els presumptes delictes dels quals s’acusa els 21 detinguts. Tot i que els mitjans independentistes han centrat l’operació en la trama russa i en les fantasmades de Víctor Terradellas –els 10.000 soldats russos que hauria ofert el Kremlin–, aquest aspecte només és la coartada que ha servit per riure’s de l’actuació policial i judicial i per tapar la resta. L’intent de demanar ajuda a Rússia durant el procés va existir, com va documentar en aquest diari Marc Marginedas, però va quedar reduït a una fabulació. El veritablement important de l’operació són les sospites que amb la desviació de diners públics –a través de les subvencions a l’esport— va poder finançar-se el procés, una qüestió que mereix una investigació rigorosa perquè ningú es creu que tot l’aparell de Waterloo i les múltiples iniciatives de l’independentisme se sufraguin amb la voluntat de la gent o només amb aportacions privades. També té rellevància desentranyar qui era darrere de la misteriosa organització Tsunami Democràtic, que va desaparèixer tan sobtadament com havia aparegut després de causar accions violentes per protestar per la sentència del Tribunal Suprem. Però el més escandalós són les maniobres de David Madí i Xavier Vendrell, dos dels implicats, experts en el tràfic d’influències, que ara, pel que sembla, es diu «fer reflexions», en paraules de l’exconseller d’ERC. Vendrell pot negar l’evident i assegurar que no hi ha cap delicte en les seves actuacions –això cal veure-ho–, però els seus manejos amb la consellera de Salut, Alba Vergés, sobre un concurs per obtenir un contracte sanitari o les seves pressions per aconseguir una requalificació de terrenys a Cabrera de Mar, amb trucades a quatre consellers –Salut, Ensenyament, Afers Socials i Territori–, saltant-se normes i reglaments, són molt poc edificants. Tan poc com el seu llenguatge: «Amb tot el que jo he fet per aquest país sense demanar res a canvi i m’estan tocant els collons», «com m’inflin molt els ous els enviaré un colombià», entre altres floretes. L’aconseguidor L’aconseguidor màxim, no obstant, és David Madí, que prova totes les salses: Conselleria d’Interior –es vanta d’ordenar al nou conseller Miquel Sàmper que no faci res fins que l’hi digui ell– i TV-3, per exemple. La conversa difosa entre Madí i Pilar Rahola, que li demana ajuda i consell perquè no li suprimeixin una de les seves tres intervencions setmanals a TV-3, és una demostració palmària de la lluita pel poder a la televisió autonòmica entre JxCat i ERC, a la qual tots dos acusen de controlar la cadena. Una conversa no entre una periodista i un ex alt càrrec d’Artur Mas, sinó entre dos militants d’una causa que a més es preocupen pels seus negocis particulars. També és un exemple de la batalla entre els dos grans partits independentistes i fins i tot a l’interior de JxCat. Tot el clientelisme i el tràfic d’influències que ha sortit a la llum sospitàvem que existia, però ara ja ho sabem.

Clientelisme i tràfic d'influències

La conversa entre Madí i Rahola és l'exemple de la lluita pel poder a TV-3

El més llegit