Relacions transatlàntiques per reparar

Arran dels sondejos, la majoria dels líders de la Unió Europea (UE) esperava una gran victòria de Joe Biden i del Partit Demòcrata en les eleccions nord-americanes per començar a reparar les malmeses relacions transatlàntiques després de quatre anys de presidència de Donald Trump. Però l’ajustat recompte de vots i els bons resultats d’un Partit Republicà ‘trumpificat’ indiquen que els eixos de la política de Trump –que han cavat un abisme entre Europa i els Estats Units– estan profundament arrelats en la societat nord-americana. Tot i que finalment guanyi Biden, la UE s’exposa a trobar-se amb una nova Administració que escolta els seus aliats, però absorbida pels problemes interns d’un país polaritzat, poc inclinada a assumir compromisos en l’àmbit internacional i ostatge del nacionalisme econòmic regnant al país. L’«Amèrica, primer», l’unilateralisme, el replegament internacional, el nacionalisme econòmic agressiu i la concepció mercantilista de la política exterior representats per Trump han rebut el suport de pràcticament la meitat de l’electorat dels EUA. Trump ha obtingut set milions més de vots que el 2016, malgrat l’acumulació d’escàndols i mentides sota la seva presidència i la deficient gestió de la pandèmia de coronavirus, amb 235.000 morts. Extrema preocupació a la UE Les repetides i indocumentades denúncies de frau electoral realitzades per Trump són percebudes amb extrema preocupació a la UE, perquè danyen internacionalment la credibilitat de la democràcia als Estats Units i per extensió a Occident. Això resulta molt greu ara que règims autoritaris es postulen com un model polític alternatiu més eficaç que la democràcia liberal occidental i que s’han desenvolupat fins i tot dins de la mateixa UE, com Hongria i els seus imitadors, tots, admiradors de Trump. La UE aspira que, si Biden guanya, pugui restablir-se una cooperació transatlàntica i que els EUA deixin de sabotejar les organitzacions internacionals en les quals descansa l’ordre mundial. Sota la presidència de Trump, els EUA han abandonat la Unesco,el Consell de les Nacions Unides sobre Drets Humans i l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, aquest any han iniciat la sortida de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i han amenaçat d’abandonar l’Organització Mundial de Comerç (OMC). Així mateix, Trump ha retirat els EUA de tractats fonamentals de control d’armaments, com el Tractat de Forces Nuclears de Mitjà Abast (INF), l’acord nuclear iranià i el Tractat de Cel Obert. Malgrat l’aposta electoral de Biden per la cooperació i el multilateralisme, el control que el Partit Republicà sembla que mantindrà sobre el Senat i la minvant majoria demòcrata en el Congrés limitaran la capacitat d’actuació de la nova Administració. No obstant, com que la sortida de l’OMS i de l’Acord de París es basen en decisions executives de la presidència, si Biden guanya, podria anul·lar-les sense dificultat. Relacions comercials Els Estats Units són la principal destinació de les exportacions de la UE: 384.000 milions d’euros el 2019 (18% del total). Per als EUA, la UE és el seu segon mercat mundial després del Canadà, amb unes exportacions de 237.000 milions (16% del total). La UE espera que si Trump deixa la Casa Blanca les relacions comercials puguin encarrilar-se per vies menys conflictives, després de l’acumulació de sancions aranzelàries nord-americanes contra l’acer, l’alumini i multitud de productes europeus, i la multiplicació d’amenaces contra companyies europees per invertir en projectes o països que no són del grat de Washington. Alemanya fins i tot vol revitalitzar la negociació d’un acord de lliure comerç. Noves tensions, no obstant, poden agreujar l’actual guerra comercial transatlàntica a causa de l’autorització de l’OMC perquè la UE penalitzi amb 3.400 milions d’euros productes nord-americans pels subsidis il·legals de Boeing i el pla europeu de cobrar una taxa digital als gegants tecnològics nord-americans Google, Apple, Facebook i Amazon per contrarestar la seva evasió fiscal. Europa pot esperar, si Biden guanya, que la nova Administració reafirmi el compromís dels EUA amb l’OTAN i s’abandoni l’agressivitat verbal de Trump cap als aliats europeus. Però això no alterarà la pressió de Washington perquè els països europeus gastin més en defensa, que es va iniciar sota la presidència de Barack Obama, ni que la prioritat estratègica nord-americana sigui la Xina i el Pacífic, un gir iniciat també amb Obama el 2011.

Relacions transatlàntiques per reparar

Les relacions d'Europa amb els EUA es veuran condicionades per l'ampli suport al «trumpisme» i el seu nacionalisme econòmic agressiu

La UE, preocupada pel mal a la credibilitat internacional de la democràcia occidental amb les infundades denúncies de frau de Trump

El més llegit