Salvar la democràcia del 'biaix d'equanimitat'

En un dels primers episodis de la sèrie ‘The Newsroom’, el presentador del telenotícies els diu als periodistes que treballen per a ell que han d’evitar el ‘biaix d’equanimitat’. ¿Com es pot estar esbiaixat cap a l’equanimitat? -pregunten aquests. I ell els parla d’una frase atribuïda a Jonathan Foster sobre com si dos grups tenen visions sobre un fenomen, els mitjans no han de comunicar les dues visions, han de sortir a comprovar quina de les dues visions té l’evidència empírica al seu favor. «Si el partit republicà proposés que la terra és plana, els periodistes titularien: demòcrates i republicans no es posen d’acord sobre la forma de la terra», els resumeix Will McAvoy als seus companys. No crec que Aaron Sorkin imaginés que el debat polític giraria al voltant de si hem de parar el recompte dels vots emesos en les eleccions. Però és una escena que ens ajuda a entendre les últimes 48 hores i que ens hàgim arribat a preguntar com podia ser que els demòcrates haguessin cridat a votar per correu si això havia de ser una excusa a Trump per no acceptar el resultat. Recordem que estem en pandèmia i que el vot per correu fa anys que funciona, amb les seves variacions, en les eleccions americanes. No té cap sentit que una campanya es plantegi evitar mètodes de vot vàlids i legítims perquè un dels candidats és incapaç d’acceptar les normes. En unes eleccions democràtiques, les normes estan clares des del principi i s’expliquen tots els vots emesos si les han respectat. És difícil entendre quins arguments podrien donar-se per justificar qualsevol altra postura. Tindrem temps per analitzar amb calma com pot ser que Trump hagi aconseguit mobilitzar fins a tres milions de vots nous. Sobre els motius pels quals ni la Covid, ni la falta de desenvolupament de molts dels seus projectes, ni els abundants escàndols de la seva Casa Blanca han desgastat la seva base. Tindrem temps d’analitzar sobre com el sistema bipartidista dels Estats Units sembla haver-se traduït en una profunda divisió entre dues maneres d’entendre el país, la societat i la vida, difícilment reconciliables. Però crec que abans d’obrir aquests debats hem de reflexionar sobre com s’ha pogut debilitar tant la democràcia en un país que n’havia fet la seva bandera. Els intents de deprimir el vot en zones pobres o amb minories, l’ús d’amenaces gairebé violentes en actes electorals i la falta de respecte a les normes del joc segurament no s’entenen sense la polarització existent, però no són, ni de bon tros, una cosa inevitable en un país dividit. Les diferències polítiques i el debat entre propostes formen part de la democràcia. És cert que les divergències molt profundes compliquen la generació de consensos i la governança. Però aquestes diferències no haurien de posar en risc el pluralisme i el funcionament de la democràcia. Com expliquen Levitsky i Ziblatt, el que fa que les democràcies morin és trencar els principis de tolerància mútua i restricció institucional. És normalitzar l’ús de qualsevol element i discurs si serveix per imposar-se al rival, fins i tot quan és evident que mai ho acceptaries si la situació fos al revés. Una normalització que fa molts anys que alguns treballen a través de sofisticades tècniques de comunicació que la resta ens hem estat menjant sense fer res per evitar. Hem de recuperar el control del debat i les formes de fer política i comunicació. Hem d’acabar amb el ‘biaix d’equanimitat’ que ens fa tractar per igual aquells discursos obertament contraris a la democràcia i aquells que hi són compatibles.

Salvar la democràcia del 'biaix d'equanimitat'

Hem de deixar de tractar per igual a aquells discursos obertament contraris a la democràcia i aquells que hi són compatibles amb ella

El més llegit