Mirant cap als Estats Units sense ira

La jornada electoral als Estats Units no ha tancat les ferides. Vet aquí algunes consideracions preliminars, quan la història encara s’està escrivint. 1. La superioritat moral de bona part dels europeus, i potser dels enquestadors nord-americans, ha fet que es tornin a confondre els desitjos amb la realitat. 2. El trumpisme ha arribat per quedar-se. Configura un electorat predominantment blanc, orgullós de ser-ho, que odia la correcció política, es burla del multiculturalisme, d’arrelam evangelista, no té complex de culpa pel racisme (i els pobres es mereixen la seva pobresa), menysprea opcions sexuals no heterodoxes, i es recrea amb el patriotisme i amb una imatge mítica d’uns Estats Units que no necessiten la resta del món per tornar a ser grans. És La Base, que ha trobat en Donald Trump el seu catalitzador que se serveix de les noves tecnologies i de les xarxes socials perquè el missatge cali a terra abonada: electors que no s’exposen a altres visions de la realitat. Aquests milions de nord-americans no desapareixeran i han desbordat els cursos del Partit Republicà, seduït pel poder gràcies a una deriva política que comanda un cabdill en el qual el populisme, l’astúcia de la raó i el menyspreu per les complexitats democràtiques han fet una massa. Un líder que canalitza ràbia pel declivi de la vella indústria, i «la veu del poble», seguint patrons de profunda tradició als Estats Units, però amb trets autoritaris europeus i llatinoamericans. 3. Va passar amb Hilary Clinton, ha tornat a passar amb Joe Biden. A part de les dificultats que en molts estats els negres troben per votar (invalidant en gran manera el que va fer Lyndon B. Johnson per garantir el seu dret), els demòcrates no han sigut capaços de persuadir la classe treballadora perquè votés per ells. Trump ha sabut connectar amb aquest ressentiment de classe, malgrat ser qualsevol cosa menys un obrer. Parla el seu idioma. Els dos partits s’han de renovar, però els demòcrates amb més afany. Amb la pandèmia desencadenada, corrupció a la Casa Blanca, obscè tracte a les dones, els immigrants i les minories, la batalla política ha sigut extremadament disputada per al que augurava el quarter general de Biden, i els enquestadors. Trump ha marcat la campanya. 4. Si la nació estava dividida abans de l’arribada de Trump, els seus quatre anys de mandat han propulsat la polarització. La jornada de dimarts ha engrandit l’esquerda i enviat un missatge que atiarà els pitjors instints i no ajuda a fer més atractiva l’esfilagarsada bandera de la democràcia a Amèrica. L’estratègia russa de sembrar la discòrdia i mostrar les llànties del sistema ha funcionat. El mapa blau (demòcrata) als extrems i vermell (republicà) al centre escenifica dues nacions que no es parlen, i on l’odi (amb armes a discreció) s’enroca. En un assaig titulat ‘Les dues Amèriques’ Simon Schama recordava al ‘Financial Times’ que el primer missatge d’admissió de la derrota en les eleccions nord-americanes el va telegrafiar William Jennings Bryan el 1896 al guanyador, William McKinley. «Hem sotmès la qüestió al poble americà i la seva voluntat és llei». Schama recordava que des de Hong Kong a Bielorússia els que lluiten pels drets fonamentals consagrats en una constitució democràtica (llibertat d’expressió, tolerància envers totes les religions i l’ateisme, un sistema judicial independent que es negui a criminalitzar a l’oposició o a garantir la immunitat dels poder-vos quan vulnerin la llei) es veuran galvanitzats o devastats en funció del desenllaç final de les eleccions als Estats Units.

Mirant cap als Estats Units sense ira

La jornada de dimarts ha engrandit l'esquerda i han enviat un missatge que atiarà els pitjors instints

El més llegit