Evitar el confinament

Ha arribat la segona onada de la pandèmia i els estats tornen a severes mesures de replegament de l’activitat, tot i que menys contundents que les de la primavera. Vendre optimisme seria doncs absurd. Però el que sí que és segur és que hi ha raons sòlides per combatre el pessimisme radical i el catastrofisme esterilitzant. La primera és el fort rebot econòmic del tercer trimestre. A la zona euro la caiguda del segon trimestre va ser de l’11,8% del PIB, i la recuperació del tercer, del 12,7%. A Espanya, a una caiguda horrorosa, del 17,8%, l’ha seguit un espectacular rebot de ni més ni menys que el 16,7%. Això d’Espanya és notable perquè depenem molt del turisme, aquest estiu la temporada ha sigut pèssima i només al setembre el nombre de turistes es va desplomar un 87%. Aquesta recuperació, fins ara en forma de V, només ha sigut possible perquè, durant el confinament, la despesa pública dels estats en recolzament a les empreses i els seus treballadors (els ertos) va impedir la destrucció de l’aparell productiu. L’economia va hibernar, però la majoria de les empreses va evitar el tancament pel keynesianisme generalitzat de les polítiques econòmiques que ningú discuteix com les correctes en aquest moment. Per això, quan va acabar el confinament hi va haver recuperació. Un 16,7% no és el trist rebot del «gat mort». Fins i tot a l’octubre, la indústria de la zona euro ha seguit a l’alça. Segons el solvent índex PMI (basat en àmplies i ràpides enquestes), tota lectura superior al 50 implica que l’economia creix. I l’índex PMI del sector manufacturer de la zona euro d’octubre va ser del 54,4, en augment per quart mes consecutiu. La millor dada és la d’Alemanya (58,2), on hi ha dinamisme de la cartera de comandes. Però a Itàlia i Espanya (53,8 i 52,5) la lectura tampoc és dolenta. A Espanya portem ja tres mesos amb els PMI industrials en augment. Béns de consum És clar, el sector serveis, que afecta més les economies basades en els serveis i el turisme, té una pitjor evolució. I l’actual replegament de l’activitat per frenar la pandèmia provocarà, com a mínim, un creixement menor. De fet, els béns de consum, com a fruit de la cautela de les famílies davant la incertesa, són el subsector que menys creix. Però una cosa és que la recuperació no vagi a seguir en V i una altra el catastrofisme a què els pessimistes són tan proclius. Si les mesures de replegament aconsegueixen evitar el confinament total, com el de la primavera, i els estats continuen sostenint l’economia –allà el pla de recuperació europeu i el finançament del BCE són claus– és molt possible que el pitjor estigui lluny de fer-se realitat. Per això és essencial que els tancaments de l’activitat siguin proporcionats. És el que intenten els governs d’Alemanya i França i també –mentre la situació de les ucis ho permeti– el Govern espanyol. És el que practica, sembla que amb encert, la Generalitat. Tancar bars, restaurants, cines i gimnasos té costos alts, però la prioritat és no tornar al confinament domiciliari total.

Evitar el confinament

El fort creixement del tercer trimestre és lluny del trist rebot del gat mort

El més llegit