El confinament de l'Ovidi i la Fera

¿Vols comprar animals? Adopta’n. ¿Vols adoptar-ne però no pots? Acull-ne. ¿Vols acollir-ne però no pots? Dona suport a una protectora, amb donacions o difusió. Des que es va acabar el confinament fins a l’agost del 2020 la xifra d’animals abandonats a Espanya es va disparar un 25%. La pandèmia agreuja situacions ja de per si mateixes dramàtiques, i aquesta n’és una. El març del 2020, la nostra situació és la següent: la Cinta, una gossa en custòdia compartida, passarà el confinament a l’altra casa. Tenim 1 pis, 0 gossos, ganes de convivència canina i d’ajudar. Com que la Cinta tornarà optem per una acollida temporal. El procediment és senzill: contactes amb una protectora de confiança (en aquest cas, Pelescapat), els informes de la teva disponibilitat i requisits i esperes. Al cap de poc ens escriuen: busquen casa per a dos gossos de poc més d’un any, mascle i femella, de mida petita. Els van deixar junts en una granja de Lleida, estan molt units i no els volen separar. Els duen cap a Barcelona i els passem a buscar. Desparasitats, bruts com una xinxa, tan morts de por que ni caminen. El metro, una odissea. Ella no pot ni obrir els ulls d’infectats com els té. A casa, al barri del Farró, els espera la dutxa i raspallada més necessàries de la història contemporània, que entomen sense cap queixa. Són dòcils i bondadosos. L’alegria es començarà a manifestar a partir de l’endemà, quan es vagi dissipant l’estat de xoc. Els cal nom. A les xarxes ens proposen un combo interessant com és Ortega i Gosset però ens decantem per Fera i Ovidi. Esterilització, convalescència, tractaments mèdics, aprenentatge de què és lavabo i què no; els acompanyem en això i ho fem de gust. S’adormen en pau i es lleven eufòrics. Ens posem ben pesades a les xarxes i troben una família militant i veterana de l’adopció. Els volen junts, tal com han crescut i vingut. Tenen llar i és la mateixa. Felicitat. Ara viuen fora, la Fera es diu Lola i tenen tot el que els podríem desitjar; tot és tan bonic que ratlla la cursileria. Els vam tenir 15 dies a casa i els tindrem al cor tota la vida. Un dia d’aquests o de més enllà, quan es pugui, agafarem un cotxe i anirem a dinar a casa seva. No compris animals.

El més llegit