Recaiguda econòmica i sanitària a la UE

La segona onada de la pandèmia està colpejant els països europeus nou mesos després de la detecció del coronavirus al continent. Les noves restriccions, prohibicions i confinaments suposaran un cop a la ja malmesa economia europea, interrompran la recuperació, agreujaran les desigualtats socials i accentuaran les diferències entre els estats de la Unió Europea (UE). Alemanya és un dels països de la UE que més inverteix en sanitat per habitant, cosa que li ha permès afrontar millor la pandèmia i aplicar confinaments menys restrictius. Els morts acumulats a Alemanya ascendeixen a 12 per cada 100.000 habitants i la caiguda anual del producte interior brut (PIB) es limita al 4,2% en el tercer trimestre. Aquestes dades contrasten amb les d’Espanya, el país de la UE que va imposar les restriccions més estrictes per frenar la pandèmia, per això, malgrat la recuperació del tercer trimestre, arrossega una caiguda anual del PIB del 8,7% –el doble que a Alemanya–. Això tampoc va evitar a Espanya tenir la segona taxa més alta de morts per Covid-19 de la UE després de Bèlgica: 76 per cada 100.000 habitants, sis vegades més que Alemanya. Espanya és qui menys gasta en sanitat entre els principals països de la UE: 2.310 euros anuals per càpita, la meitat dels 4.627 d’Alemanya, segons l’Eurostat. Suècia, que destina a sanitat 5.041 euros anuals per càpita, ha aplicat restriccions suaus sense confinaments i la seva taxa de morts (58 per cada 100.000 habitants) és molt inferior a l’espanyola, malgrat comptabilitzar tots els casos sospitosos, cosa que no fa Espanya. Gràcies a les seves menors restriccions, la caiguda del PIB suec ha sigut tres vegades inferior a la d’Espanya. Sense reforços La majoria dels països de la UE afronta el coronavirus bàsicament amb els mateixos recursos sanitaris retallats previs a la pandèmia, sense haver reforçat de forma substancial les seves capacitats malgrat l’allau de milers de pacients addicionals. La Comissió Europea es queixa que els estats han desaprofitat la treva estival per preparar-se adequadament per a la segona onada. A causa d’això, en països com Espanya, França i Bèlgica, les unitats de cures intensives se saturen, els centres d’atenció primària no donen l’abast, els laboratoris d’anàlisi dels tests PCR del virus es col·lapsen amb llargs retards i els sistemes de rastreig són deficients. Les grans diferències en l’ajuda pública de cada govern europeu per afrontar la crisi condueixen a una desigual capacitat de recuperació en les diferents economies nacionals, amb un avantatge de cara al futur a favor dels estats que han destinat més fons. Espanya es distingeix fins ara per ser un dels països de la UE que menys fons públics ha dedicat a esmorteir l’impacte de la crisi: el 3,5% del PIB, segons un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI). La xifra contrasta amb el 8,5% del PIB d’Àustria, el 8,3% d’Alemanya, el 6,8% de Grècia, el 5,9% de Dinamarca, el 5,2% de França i Suècia, el 4,9% d’Itàlia i el 4,6% d’Holanda. Fins i tot països com Letònia i Eslovènia dediquen més del doble que Espanya: 8% i 7,9%. Retard dels ajuts europeus Alemanya ha anunciat que compensarà l’equivalent al 75% de la facturació del novembre del 2019 a bars, restaurants i petites empreses afectades pel nou confinament. Al contrari, el limitat volum dels ajuts espanyols condemnarà al tancament un elevat percentatge de les empreses afectades per les restriccions, segons les patronals. Espanya ho fia tota als ajuts del paquet de recuperació de la UE, el desemborsament del qual es retardarà a causa del bloqueig de la negociació sobre els seus detalls. La limitada capacitat d’actuació del Govern espanyol ve determinada per la seva baixa recaptació fiscal en comparació als altres principals països de la UE. La recaptació tributària (inclosa Seguretat Social) equival a Espanya al 35,4% del PIB, 6 punts menys que la mitjana de la zona euro (41,6%) i d’Alemanya (41,7%), segons l’Eurostat. La diferència és encara més elevada respecte a Itàlia, França, Bèlgica, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Això és fruit de les successives rebaixes d’impostos a les grans empreses i les rendes altes aprovades en les últimes dècades amb el beneplàcit de la Comissió Europea, a l’elusió fiscal legal mitjançant societats patrimonials i societats d’inversió col·lectiva (sicav) i a la laxitud amb l’evasió a través de les societats pantalla i dels paradisos fiscals, on les empreses de l’Ibex-35 operen més de 800 filials.

Recaiguda econòmica i sanitària a la UE

Espanya és un dels països europeus que menys fons públics dedica en percentatge de PIB a esmorteir la crisi del coronavirus

La despesa pública espanyola per càpita en sanitat és la meitat de l'alemanya, cosa que deixa el país més desprotegit davant la pandèmia

El més llegit