O una hora de marge o un tret de gràcia. Diversos sectors de la cultura es van mobilitzar diumenge com mai. A l’ombra, sense càmeres, però amb una força extraordinària i un resultat positiu. Espant fortíssim per l’anunci d’inici del confinament nocturn a les 21 hores, amb una hora suplementària per tornar a casa. Tancar a les nou i a les deu tots a casa. Això hauria comportat de manera immediata la suspensió de tota activitat cultural en directe. Persianes avall, com els pobres bars. Una cosa era, i és, començar un espectacle entre les 19 h i les 20 h i una altra transformar l’horari nocturn, encara nocturn, en horari de tarda. Doncs bé, després d’infinitat de trucades i ‘whats’, sempre amb el mateix crit desesperat d’alarma total, la decisió de l’hora del confinament nocturn va ser canviada per una de no menys dràstica però que permet la supervivència de la cartellera teatral i de les programacions de concerts i festivals que ha costat més esforços de confeccionar. Una hora de gràcia i vam passar del corredor del tancament, que és el de la mort, a la possibilitat de supervivència.