Doncs ja està, el futur ja està acotat i l’horitzó es diu 9 de maig. Ja respiro tranquil. En una setmana en què el meu ritme cardíac ha sigut de muntanya russa, saber que el sofriment per venir no anirà més enllà de sis mesos ajuda a estabilitzar-lo. Poden donar-se, d’ara a llavors, petites arrítmies, gens descartables, però entenc que, si ens cuidem, podem evitar l’infart i sortir bé d’aquesta segona onada tan prepotent.