Pasqual Maragall es va regirar amb gest disgustat en el seu escó. S’esgotava el mes de febrer del 2005 i les comissions a l’obra pública dels governs de CiU eren un secret de domini públic. Els constructors que es lamentaven en privat de l’extorsió  s’apartaven dels jutjats com de la pesta. I l’auditoria dels comptes de la Generalitat que el president Maragall acabava de rebre proferien un silenci eixordador, però res més.