No falta gaire perquè fins i tot els més intrèpids i esforçats sapadors s’adonin que per molt que esgarrapin la roca, el forat de sortida del túnel, a l’altre costat de la muntanya, es troba a una distància impenetrable. Per fer una mica de memòria, recordarem que, segons els abanderats de la quasi victòria del 2017, a principis del 18 l’independentisme es trobava a poca distància de fer el cim. Bé, doncs ara, els que en comptes de reconèixer, no els disbarats en la gestió post-1-O, sinó el seu posterior error de percepció amb l’ús immoderat de la metàfora de l’Everest, insisteixen que amb una temporada més d’excavació a les fosques, és clar que amb pic i pala en comptes de tuneladora, es veurà per fi la llum de la independència. També callen els processistes de dretes que, temorosos de la CUP, pretenien presentar-se com campions de la pressa i la impaciència i es veuen obligats a abandonar metàfores rocambolesques com la d’«estem fent sal», en referència a una suposada desobediència civil creixent, cridada a tornar-se tsunami en un tres i no res.