Anàlisi

El túnel de Puigdemont

A l'expresident i les seves hosts només els queda el recurs a la desqualificació de la resta. De JxCat a Nosaltres Sols, cada cop més sols, no hi ha una gran diferència

zentauroepp54242927 grafcat137  barcelona  25 07 2020   el presidente de la gene200725222856

zentauroepp54242927 grafcat137 barcelona 25 07 2020 el presidente de la gene200725222856 / Luis Diaz

No falta gaire perquè fins i tot els més intrèpids i esforçats sapadors s’adonin que per molt que esgarrapin la roca, el forat de sortida del túnel, a l’altre costat de la muntanya, es troba a una distància impenetrable. Per fer una mica de memòria, recordarem que, segons els abanderats de la quasi victòria del 2017, a principis del 18 l’independentisme es trobava a poca distància de fer el cim. Bé, doncs ara, els que en comptes de reconèixer, no els disbarats en la gestió post-1-O, sinó el seu posterior error de percepció amb l’ús immoderat de la metàfora de l’Everest, insisteixen que amb una temporada més d’excavació a les fosques, és clar que amb pic i pala en comptes de tuneladora, es veurà per fi la llum de la independència. També callen els processistes de dretes que, temorosos de la CUP, pretenien presentar-se com campions de la pressa i la impaciència i es veuen obligats a abandonar metàfores rocambolesques com la d’«estem fent sal», en referència a una suposada desobediència civil creixent, cridada a tornar-se tsunami en un tres i no res.