No sé molt bé quant peso ara mateix perquè fa més d’un any que no tinc balança. També he deixat de posar-me roba que em sigui molt incòmoda i de fet això és un problema (pel patriarcat, no per mi, és clar) perquè quan t’acostumes a la comoditat t’adones que la roba dissenyada suposadament per a senyora és d’una poca practicitat que espanta: teixits que premen, tacons que fan mal els peus i poques butxaques (és a dir, l’obligatorietat de dur sempre bossa). La mascareta i la poca activitat social també han fet que el meu maquillatge s’avorreixi als calaixos.