Com a tots els barris, és impossible recórrer el Clot sense fixar-se en els buits de les terrasses recollides. Una absència que es fa més evident encara amb els pilons i altres elements que van aparèixer en la desescalada, intentant guanyar espai als vehicles per assegurar les distàncies. Gairebé com a acte reflex i de forma compulsiva repasso com estan les persianes dels locals. M’alegro quan el lloc està obert i és una delícia veure com de creatives són les pissarres amb els menús per emportar. El veïnat s’ha bolcat espontàniament a una onada de resistència pacífica i contundent: el ‘take away’. El missatge és que no deixarem caure aquests temples de plaers del paladar. Perquè sabem el seu nom, potser recorden fins i tot com ens agrada el cafè. L’associació de comerciants ha creat una guia digital on llisten els establiments que s’han reduït a cuines, aquells que intenten que qui abans et servia a la taula ara t’ho porti a casa. La majoria de la llista són negocis familiars i de proximitat, i ara ens els sentim nostres també.