Una de les grans virtuts del Nobel de literatura és que quan encerta ens descobreix poetes que no hauríem llegit mai. Va passar amb Wislawa Szymborska. Per a molts ocorrerà amb l’últim, la nord-americana Louise Glück. A ella la inquietaria convertir-se en supervendes, i que Donald Trump la llegís. No perquè s’embrutés la seva poesia, sinó perquè pensaria que no havia fet bé les coses. Que no havia sigut prou exigent. Busco a ‘Ararat’ un poema que ens serveixi per tornar a llegir les eleccions nord-americanes del pròxim 3 de novembre, en el qual ens juguem més del que ens agradaria pensar. Extracte del poema ‘Paraíso’: “’Nuestra casa era gris, el típico lugar/ que uno adquiere para sacar adelante a una familia./ Mi madre aún vive allí, completamente sola./ Cuando la soledad se le viene encima, ve la televisión.// Las casas cada vez están más juntas./ Los viejos árboles se mueren o son derribados’”.