El vestit descosit de Fraga

L’extrema dreta celebra la seva setmana gran. En la moció de censura d’Abascal contra Sánchez res és el que aparenta ser. La moció fracassarà estrepitosament, però la derrota inclou una victòria per al cap de Vox. L’objectiu d’Abascal no és esgarrapar al Congrés ni un vot més que els 52 del seu grup. No els tindrà, ho sap des del primer dia. El seu propòsit és un altre: ratificar i ampliar el seu lideratge ultramuntà a expenses del PP. Consolidar la seva posició com a tercera força i preparar l’assalt a la segona. En realitat, la censura de Vox no va contra Sánchez, sinó contra un Casado caricaturescament insegur: tem sortir perdent tant si s’apropa massa a Abascal com si renega d’ell. Casado està empresonat per una tenalla. A diferència de la dreta alemanya o la francesa, l’espanyola mai ha fet creu i ratlla amb el franquisme ni amb el neofeixisme. A Espanya, avui és impensable el cop de dignitat i principis polítics amb què Merkel va fer caure el febrer passat el president de Turíngia, elegit amb el recolzament dels ultres, i a la seva pròpia successora al capdavant de la CDU, Kramp-Karrenbauer. Sánchez també espera obtenir un valuós rèdit de l’envit ultra. Ni ell ni Iglesias mesquinejaran en la rèplica a Abascal. El Govern ha preparat la situació per tal que contribueixi a reforçar la cohesió de la seva coalició, remarcar la solitud del PP si Casado no ordena el vot negatiu a la moció, allunyar-lo del centre en qualsevol cas i aplanar la via cap als Pressupostos de l’Estat. Sota tot el terrabastall polític, el Govern només té per davant una batalla veritablement vital: els comptes del 2021. La clau de pas de la legislatura sencera. El vestit de Fraga Hi ha qui atribueix a Aznar el mèrit d’haver aconseguit embotir l’extrema dreta dins del vestit democràtic del PP. En realitat, aquesta medalla no li corresponia a ell, sinó al seu valedor, Fraga, fundador del PP i exministre franquista. Aznar va mantenir a ratlla l’ala més autoritària del partit durant el seu primer mandat com a president del Govern (1996-2000), necessitat del suport de CiU i el PNB. Però tot va canviar a partir del 2000, quan va aconseguir la majoria absoluta i va poder desfer-se de les crosses nacionalistes, i sobretot des del 2004, quan els conservadors, llavors ja amb Rajoy al capdavant i Aznar com a ordidor, van ser defenestrats després de mentir al país sobre l’autoria de la matança terrorista de l’11-M. La radicalització i la deriva populista del PP, l’ús sistemàtic de la mentida i l’enverinament com a armes polítiques van descosir les costures del vestit de Fraga. L’extrema dreta se sentia reivindicada. Fórmula magistral En els anys següents, el flagell de la Gran Recessió (depauperació de les classes populars, desigualtat, desprotecció, por i finalment odi) i la radicalització independentista a Catalunya van aportar els ingredients que faltaven. La fórmula magistral per a la resurrecció de la ultradreta espanyola estava preparada. Avui, amb Vox en el podi parlamentari, Casado tem sortir perdent tant si s’apropa massa a Abascal com si, per contra, completa un cordó sanitari davant ell. En la primera opció, el lideratge de Casado quedaria en posició de subsidiarietat respecte del cap ultra. En la segona, s’arriscaria a causar fugues en l’ala més dura del seu electorat, radicalitzada pel mateix PP durant 20 anys. Això, a més, l’obligaria a resoldre un assumpte no fútil: el PP governa a Andalusia, Madrid i Múrcia amb el recolzament de Vox. Abascal apunta a Sánchez, però dispara a Casado.

El vestit descosit de Fraga

Casado és l'autèntic objectiu de la moció de censura de Vox contra Sánchez. El líder del PP, empresonat per una tenalla, tem sortir perdent de la situació tant si s'apropa massa a Abascal com si renega d'ell

El més llegit