El Planeta i la marca Barcelona

El Premi Planeta és la festa literària més famosa de Barcelona. S’entrega cada any el 15 d’octubre, festivitat de Santa Teresa, des de 1952. Últimament s’atorgava al Palau de Congressos de la Diagonal amb més d’un miler de convidats. El 2019, buscant més complicitat amb la societat catalana, es va celebrar a la Sala Oval del MNAC amb el format habitual de presència mixta d’escriptors, personalitats i matrimonis barcelonins. Però la Covid ho canvia tot. Dijous passat es va entregar el d’aquest any amb presència reduïda a 200 persones i les distàncies i mascaretes de rigor. I a les set de la tarda i sense sopar en comptes de fer-ho a les 21.30. Menys vestits de llarg, més domini d’escriptors i eliminació de les successives –i pretesament intrigants– votacions del jurat que ja havia sentenciat el dia anterior. L’acte va ser diferent. Una peça de piano composta per Ruiz Zafón quan va acabar ‘L’ombra del vent’ i entrevistes curtes amb guanyadors anteriors com Eduardo Mendoza, amb la seva divertida ‘Riña de gatos’, ambientada al Madrid de juny del 36, i Javier Cercas i el seu ‘Terra Alta’, un ‘thriller’ protagonitzat per un complicat inspector dels Mossos, que l’autor va assegurar que tindria continuació. El Palau de la Musica Catalana mostra que Planeta vol seguir aquí malgrat el trasllat de la seva seu social –no de la seva direcció operativa– a Madrid el 2017. Planeta ha contribuït que Barcelona sigui la capital editorial de la llengua castellana i el seu actual president, Josep Crehueras, va remarcar que els premis han venut ja 43 milions d’exemplars. Tant la vicepresidenta Carmen Calvo com l’alcaldessa Ada Colau van ser-hi presents. I va prosseguir l’anormalitat dels últims anys amb l’absència de la Generalitat a la festa d’una de les grans empreses que és a més l’accionista molt majoritària d’Edicions 62, la primera editorial catalana. El Planeta mai ha amagat que vol que les novel·les siguin també un gran èxit comercial. I el discurs d’ànim –en especial als llibreters– de Crehueras va oficialitzar la ja consagrada successió. L’editorial, que continua sent propietat al 100% de les quatre branques de la família Lara, té al seu front un gestor que no és de la família i d’estil més col·legial i menys personalista que el dels seus antecessors Lara Hernández i el seu fill Lara Bosch. Els dos José Manuel. Una ciutat també crea marca a través dels seus premis culturals. Allà està el Goncourt de París, atorgat sempre al restaurant Drouant. Que el Planeta aposti per Barcelona és una bona notícia que compensa una mica la tristesa d’una ciutat sense visitants. En canvi, no és fàcil d’entendre la decisió municipal de suspendre aquest any els premis Ciutat de Barcelona a creadors barcelonins. És un premi de tradició, que s’atorga des de 1949 i és una llàstima que s’interrompi, tot i que sigui només –esperem– per un any. La pandèmia ha tingut greus conseqüències, però la creació artística, científica, literària... de la ciutat afortunadament no s’ha paralitzat.

El Planeta i la marca Barcelona

Una ciutat també es projecta a través dels seus premis culturals

El més llegit