«Bona nit, a l’Hotel Arts». El taxi entre quatre sortia barat. Ballàvem fins al sol, una estona epifànics i cap a casa. Amb taxi una altra vegada, perquè conduir borratxo ja quedava lleig, les cames no donaven per a més i la bici estava per inventar. Després es va omplir de turistes i vam deixar d’anar-hi de nit, no encaixàvem. Els locals de la platja es van posar estranys, amb aquelles hordes de desconeguts vermells i ansiosos. I aquells preus. Passejàvem de vegades al matí, esquivant endarrerits, bassals de vòmit, llaunes, burilles, pipís i paperines. L’embrutiment del passeig l’havia convertit en un objecte molest per als veïns i estrany a la ciutat.