Fa un parell d’anys em vaig plantejar seriosament fer un canvi en la meva vida professional. Després de quatre dècades d’exercir el periodisme, de disfrutar-lo i patir-lo, vaig pensar que tocava un canvi. No per fatiga ni per afartament –m’ho passo molt bé a la ràdio i crec que es nota– sinó pel convenciment que no és bo eternitzar-se, que cal donar el relleu. I així ho vaig exposar als meus caps actuals, amb algun dels quals, per cert, m’uneix una bona amistat. No dec tenir grans dots de persuasió perquè vaig entrar proposant un canvi i vaig sortir amb un compromís per a diverses temporades més al capdavant de La Ventana. Dono la meva paraula –si encara val aquesta garantia– que no era una tàctica per millorar condicions ni obtenir afalacs. Els que em coneixen ja saben que la cosa no va per aquí, però aquests mateixos m’han sentit fa temps lamentar l’efecte tap que exercim sobre els que venen darrere.