A Barcelona hi ha moltes rambles, la del Poblenou, la del Raval, la de Guipúscoa, la de Catalunya, la del Carmel... i ara mateix en totes es pateix. Totes tenen bars i restaurants tancats i negocis amb la persiana abaixada, però a cap el coronavirus hi ha provocat una devastació com a la Rambla. Les altres han conservat, almenys, el trànsit dels veïns, però a la Rambla el silenci és aterridor. Una dona passeja un gos, un senyor en xandall camina en direcció al mar, vianants amb comptagotes i els quiosquers que miren el paisatge avorrits i de braços plegats, com si esperessin alguna cosa, potser que tornin els turistes, que de moment no ho faran. La Rambla no sap què fer sense ells, perquè el passeig ha exercit més de monument que de carrer i ara ha quedat com un escenari buit en el qual se li veuen més les vergonyes i els excessos que s’han comès.