Ja no canten les sirenes. Enrere van quedar Ulisses, l’advertència  de Circe i Euríloc i Perimedes amarrant el seu capità al pal de la nau. Les sirenes ja no canten; ara udolen. Hi va haver un temps en què encisaven els marins amb les seves melodies. Però en aquesta era temorosa, acrítica i infantilitzada, en aquests dies de fanatisme cec no hi ha lloc per a romanços. S’imposa l’udol. Com més aspre i ronc, més eficaç. Que antic t’has quedat, Homer.