Ja no canten les sirenes. Enrere van quedar Ulisses, l’advertència de Circe i Euríloc i Perimedes amarrant el seu capità al pal de la nau. Les sirenes ja no canten; ara udolen. Hi va haver un temps en què encisaven els marins amb les seves melodies. Però en aquesta era temorosa, acrítica i infantilitzada, en aquests dies de fanatisme cec no hi ha lloc per a romanços. S’imposa l’udol. Com més aspre i ronc, més eficaç. Que antic t’has quedat, Homer.
CRISPACIÓ I VIRUS
Les sirenes ja no canten; udolen
34.000 morts mereixen un mínim d'unitat política per fer front a la catàstrofe sanitària i econòmica. En comptes d'això, obtenen escomeses furioses a la recerca de dreceres cap al poder perdut a les urnes

zentauroepp1473056 ulises201017184620
El més llegit
- El món empresarial català conté la respiració davant el final de l’opa
- L’as a la màniga d’Ibáñez: arriba l’últim Mortadel·lo, un còmic inèdit i ‘perdut’ des de fa 10 anys
- Les fractures òssies per fragilitat augmentaran un 30% en tan sols cinc anys i les dones són el grup més vulnerable
- ¿Ningú vol dimissions?
- Illa es veurà amb el rei Carles III d’Anglaterra en el marc d’unes jornades contra el canvi climàtic a Londres