Si el feminisme que practico només m’aporta solucions a mi mateixa, no em serveix. Perquè a allò a què aspiro és a fer canvis estructurals, variar les dinàmiques, dinamitar els espais de poder tal com els entenem. Sí, potser aquestes aspiracions només poden portar a la frustració, a curt termini, però no se m’ocorre cap altra manera de fer-ho. Potser, fins i tot, ni tan sols seré jo qui es beneficiarà de les qüestions que batallo i planteig en l’ara i l’aquí. És més que probable. Però perquè jo em plantegi certes coses, també n’hi va haver que van abonar un camp que no van trepitjar mai. Treballo, doncs, per a les dones que encara no conec i que trobaran menys resistències de les que jo he trobat. De la mateixa manera que jo n’he trobat moltíssimes menys que les que ens han precedit. Funciona així, i és així com jo ho entenc.