Havia d’arribar, tard o d’hora. Era previsible que passés i ha passat. I mira que n’hi ha que no han esperat a les ordres governamentals per posar en pràctica l’antiquíssim costum de la recriminació pública, per expressar l’esperit del sometent que nia en el seu cor. Però ara, a més a més, tenen el vist- i-plau oficial, fins i tot el prec perquè aquest afany de col·laboració sigui efectiu, dinàmic i constant. En la roda de premsa en la qual el Govern va radicalitzar les mesures de contenció de la pandèmia, s’hi van poder escoltar sintagmes com “bombolla de convivència” o “sacrificis de la nostra quotidianitat”, però va ressonar com un toc de campanes el missatge del conseller d’Interior: si algú passa de les indicacions, la ciutadania té el permís i l’obligació de denunciar-ho i d’avisar les forces de seguretat.